Convidat, és l'hora

Blai Blanquer

Publicat: el 24/nov/13
Opinió| Columnes

'Quan diem que l'hora de la mort és incerta, imaginem aquella hora situada en un espai vague i llunyà, sense cap relació amb el dia que hem començat. És impossible que aquesta mateixa tarda ens passi a nosaltres, perquè ja tenim ocupades totes les hores'. (Marcel Proust)

Solem viure amb aquest estat d'ànim perquè, inconscients, ens aferrem a seguretats més somniades que reals. 'La vida es sueño' sentencià Calderón de la Barca. I Fénelon: 'Potser tota la vida és un somni i el moment de la mort, un imprevist despertar'.

Ha estat un despertar imprevist el tifó de les Filipines. I el terratrèmol de Lorca. I cada calamitat del món.

Jesús ensenya que vindrà a l'hora menys pensada, com un lladre. I que hem d'estar sempre apunt perquè, vingui com i quan vingui, serem desposseïts del que ens crèiem nostre i només administràvem.

Però la calamitat de la mort, com la creu de Jesús, no té l'última paraula. Si guardem els tresors que són reflex de Déu: veritat, justícia, amor, virtut, el Bon Pastor ens guiarà per camins segurs de la imatge borrosa de Déu a contemplar-lo cara a cara.

L'estremiment de la mort, per tant, sorprèn i a l'hora transforma. Al vestíbul de la vida, se'ns adreça per dir-nos: 'Convidat de la vida, és l'hora'.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià