Un país normal

Lluis Mont

Publicat: el 25/nov/13
Opinió| Columnes

Fa temps li vaig sentir una frase a Jordi Pujol, que sempre m'ha servit per orientar-me en el temps i l'espai. Deia Pujol, 'no es pot fer tot, i tot a l'hora'. Els catalans, varem aprendre una lliçó històrica, quan el cop d'estat del 1936. No es podia lluitar per aconseguir un estat català i a més fer la revolució. Eren objectius incompatibles, com ens va demostrar la dolorosa derrota. En aquests moments, al meu entendre, el perill més gran en el procés sobiranista no be pas d'Espanya, sinó de nosaltres mateixos.

La crisi econòmica, l'atur i la corrupció fan que molta gent posi en qüestió el funcionament d'allò que se'n diu 'el sistema capitalista'. Així doncs, els sectors de pensament més marxista, tipus Iniciativa o la CUP, sectors d'Esquerra Republicana, i no diguem els moviments extraparlamentaris com la Sra. Forcades tenen la tendència a presentar un discurs dual, on s'ha d'aconseguir a la vegada crear un estat propi i un nou ordre mundial, més just en el repartiment de la riquesa, i que, a més, preservi el suposat equilibri natural. I si em permeteu una expressió grollera, perquè la gravetat del cas ho mereix: no la podem tornar a cagar! Si aconseguíssim la independència, òbviament que hauríem de seure per redactar unes constitucions catalanes i que aquestes, com va passar als Estats Units, contemplarien noves formes d'organització política més justes i democràtiques, però, per favor, anem per parts! Ja farem molt si aconseguim la independència, i per tant, seria intel·ligent intentar sumar en aquesta direcció. En aquest sentit, no és una bona noticia que la socialdemocràcia a Catalunya, s'hagi decantat per l'Unionisme. Necessitem persones de tot l'arc ideològic per la causa de la independència, des de la democràcia cristiana, fins la socialdemocràcia, si fos possible.

LLUÍS MONT és cardiòleg
@montgirbau