Viure i treballar plegats

Victor Alexandre


Publicat: el 6/des/13
Opinió| Columnes

Una emissora radiofònica va formular no fa gaire aquesta pregunta: 'Treballaríeu amb la vostra parella?' No era una pregunta per trobar cap solució, suposant que viure i treballar plegats es consideri un problema, sinó per contrastar punts de vista sobre una qüestió estrictament personal. I el cert és que hi va haver opinions per a tots els gustos, ja que les conseqüències de treballar en el mateix lloc en què ho fa l'altre membre de la parella depenen més de la parella en qüestió que no pas de factors estàndard. Jo, per exemple, em confesso més partidari de no treballar amb la parella si no és inevitable. Més que res, perquè crec que la visió permanent de l'altre ajuda més aviat poc a mantenir vius l'interès i la passió.

Treballar amb la parella a la mateixa empresa pot resultar agradable al començament, però amb el temps, llevat d'algunes excepcions, la relació desemboca en la rutina i la rutina és la mare del tedi. De fet, si dos amics, a força d'estar tot el dia junts, arriben al punt de tenir-ho tot dit, què no passarà als qui, a més de compartir la casa i el llit, comparteixen també el lloc de treball?

La 'cambra pròpia' de Virginia Woolf, és una magnífica metàfora de la necessitat que tots tenim de disposar d'un espai vital que garanteixi la nostra intimitat. Per això, deixar que la nostra parella gaudeixi d'una vida pròpia, a més de la comuna, és una prova d'amor i un acte de generositat que reverteix molt positivament en nosaltres. No n'hi ha prou d'estimar la parella, cal també sentir una certa admiració per ella. I, per tal que es mantingui aquesta admiració, cal que hi hagi també un tel de misteri, una mena de llindar que el respecte mutu no gosi traspassar. Poques coses hi ha més efectives que el misteri per aconseguir que l'altre no perdi mai la meravellosa capacitat de sorprendre'ns.


VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat