La capsa del regal

Blai Blanquer

Publicat: el 5/gen/14
Opinió| Columnes

Ja arriben els Reis d'Orient! A les famílies de casa nostra que tenen fills petits i els poden obsequiar, aquests són dies de preparatius il·lusionats. Es posa en marxa un joc de criatures que entendreix els ànims dels pares, dels avis i dels germans grans. Tots eleven el to vital per posar-se al nivell dels petits. I es fan més benignes i més humans.

Primer van a gaudir de la cavalcada. Després, tingui poc o tingui molt, cada 'Rei' procura no defraudar els infants amb sorpreses ben presentades.

A la nit de la il·lusió, segueix la matinada del gran dia: Quantes llaçades desfan els petits adelerats! Com s'afanyen a desembolicar les capses! Amb quina curiositat les obren!

Aquesta hora màgica, per alguns tan joiosa, també és plena de nostàlgia per als que se'n veuen privats per manca de recursos, per malalties, empresonaments o perquè la família s'ha trencat.

L'endemà de Reis els contenidors de la brossa s'omplen a vessar de capses buides i embolcalls. Les joguines van perdent fascinació, s'espatllen i s'obliden. Tot ha estat efímer, com les capses.

Només la tendresa i l'amor perduren. I en això no és més ric qui més regala, sinó qui més estima. Aquest és el regal, el tresor que no pot ser substituït per les joguines.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià