Un local del carrer Migdia


  • Comparteix:

ignasi.bea

Ignasi Bea


Publicat: el 3/gen/14
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

D'aquí a poc farà 11 anys que va néixer el Casal Popular La Guitza. Recordo perfectament el primer cop que vaig entrar al local del carrer Sant Martí 14, la primavera del 2003, tímid, sense conèixer ningú però amb il·lusió i ganes de col·laborar en aquell projecte amb tantes persones amb qui compartia inquietuds i idees. Allà vam organitzar xerrades, jornades culturals, calçotades multades per l'ajuntament del senyor Recoder, i també festes i concerts oberts a tothom. Allà vaig aprendre a fer assemblees, a fer comandes i a canviar barrils de cervesa, a encartellar de matinada, a escoltar qui pensava diferent i, si s'esqueia, a rebatre'l.

Vam haver de marxar del carrer Sant Martí i buscar i adequar un nou local. Una travessia pel desert de més de 2 anys on vam perdre gent i durant la qual, en alguns moments, vam dubtar seriosament si engegar-ho tot a rodar. No tenir local limitava enormement la nostra activitat, i els que vam seguir creient en el projecte sovint estàvem cansats i desanimats. I, mentre fèiem el sostre, amb el Jaume ens discutíem per si s'hi havia de deixar fumar o si havíem d'insonoritzar. Però vam aconseguir obrir de nou i el casal va tornar a funcionar. Noves cares, gent jove amb les mateixes ganes que jo quan vaig entrar al local del carrer Sant Martí.

L'altre dia hi pensava, en tot plegat, mentre fèiem el Quinto. De la gent que hi erem fa 10 anys en quedàvem molt pocs, però tot funcionava a la perfecció perquè els més joves s'hi deixen la pell. Com sempre durant les festes de nadal -inclús quan no teníem local- desenes de persones sacrifiquen els seus dies festius per muntar una festa oberta a tothom, sense cobrar un duro, amb l'únic objectiu d'organitzar-ho bé, i també, no ho amaguem, contribuir a l'autogestió d'un projecte sense ànim de lucre que ofereix activitats de tot tipus obertes a tots els i les santcugatenques.

Pot semblar una tonteria i hi ha qui potser cau en la temptació de veure-ho com quelcom normal. En absolut ho és. En la societat profundament individualista en què vivim, fer coses sense esperar massa a canvi no és massa habitual. Muntar el Quinto, el Correllengua, col·laborar amb les Festes Alternatives, organitzar actes periòdicament, o simplement aixecar la persiana cada setmana, són valuoses mostres de compromís amb la nostra ciutat i amb la transformació social.

Jo no sé vosaltres però jo -falca publicitària- estic francament orgullós de ser soci del Casal Popular La Guitza i poder col·laborar -des de fa un parell d'anys molt modestament, tot s'ha de dir- amb totes les persones que hi dediquen gran part de la seva vida.

IGNASI BEA és regidor de la CUP



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.