El que és nou i el que és vell

Blai Blanquer

Publicat: el 12/gen/14
Opinió| Columnes

El roser, arbust de branques punxents i fullatge sense relleu, només fa goig quan floreix. La rosa fresca i fragant fascina i amaga la discreta tija que li dóna l'indispensable suport i augura més florides.

Val més plantar un roser, que posar roses tallades a la florera. Perquè, per fresques que siguin, no són perfectes, duraran poc. 'No hi ha res perfectament nou, que sigui perfecte' (Ciceró).

Els nostres són temps desmemoriats. En l'àmbit civil, social, polític i fins religiós, es tendeix a mitificar la novetat. És veritat que la vida reclama obrir-se a nous horitzons i anar als camps inexplorats del coneixement i l'acció.

Però aquest deure s'ha de complir amb molta cura per no trencar les arrels i el tronc secular de la història. Per exemple: Hi ha qui mira les festes cristianes -com les de Nadal- com la repetició avorrida de coses del passat. I, oblidant o ignorant el seu valor, les buida de sentit, en fa objecte de consum, alegria sense causa, flor sense arrel.

Però ni ciència ni religió mai no comencen de zero. El que és nou ha d'integrar-se al que és vell de forma regeneradora.

El qui és lúcid i original no és el que veu primer les coses noves, sinó el que sap veure què hi ha de nou en allò que és vell.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià