La màgia de les paraules

Daniel Ruiz-Trillo

Publicat: el 11/gen/14
Opinió| Columnes

En Biel, en Jan, en Pau i la Txell van tornar cap a casa, després de la cavalcada de Reis de Sant Cugat. S'ensumaven que els Reis eren els pares, però estaven segurs que el Tió era màgic, perquè allò no podia ser obra de la mà humana, allò havia de ser superior, obra d'un ésser diví o, si més no, mitològic.

Per la seva banda, la seva mare, en lloc de picar amb el bastó picava amb el rem, perquè li agradava la relació entre 'rema' i 'mare', que eren anagrames entre ells. Des del dia que se’n va adonar, l’Olga cada dia té cura de la 'gola', cada any estiueja al 'lago' di Garda i sempre que marca el seu equip crida 'goal'. Totes aquestes paraules són anagrames del seu nom, Olga.

Les paraules, a diferència del silenci de tantes amigues seves, la feien sentir lliure i en pau, plena de joia i de màgia. Màgia, un anagrama d''amiga'.


DANIEL RUIZ-TRILLO és escriptor
darrutri@gmail.com