El piromaníac nocturn de Sant Cugat

Victor Alexandre

Publicat: el 24/gen/14
Opinió| Columnes

Hi ha un individu a Sant Cugat que es dedica a calar foc als contenidors. Actua sempre en cap de setmana i de matinada, entre les quatre i les sis, per ser precisos. És a dir, quan les probabilitats que el descobreixin són mínimes. Som, per tant, davant d'un covard amb problemes de reafirmació personal, que necessita veure les flames que provoca per sentir-se autor d'alguna cosa important. Podria intentar reafirmar-se fent servir el cap i les mans per construir alguna cosa, però no. Les mans -el cap el deixa a casa- les utilitza només per destruir, per cremar contenidors i sentir-se poderós mentre n'observa els efectes. 'Això ho he fet jo', es diu a si mateix tot estarrufat.

En un sol mes, entre octubre i novembre, el piromaníac va calar foc a vint contenidors situats a diferents punts del municipi: a la rambla del Celler, a la rambla de Can Mora, a les avingudes Enllaç, Torreblanca i Francesc Macià i al carrer Colòmbia de Valldoreix. Tenint en compte que cada contenidor costa, pel cap baix, uns 950 euros, el cost total es va elevar a 19.000 euros. Això sense comptar els danys col·laterals a fanals, arbres i vehicles aparcats. Aquestes dades, tanmateix, ja han estat superades, perquè aquest mes de gener el piromaníac ha tornat a actuar. Ha cremat sis contenidors més a la rambla de Can Mora, als carrers d'Àngel Guimerà i d'Eduard Maria Balcells i també una tanca que hi havia a tocar del carrer Doctor Murillo, cosa que en termes econòmics suposa un cost de 5.700 euros. 24.700 en total.

Davant d'això, sobta una mica que l'Ajuntament i els mitjans de comunicació emprin el terme 'bretolades' per definir aquestes accions. No és que la paraula 'bretolada' no sigui correcta, però crea poca consciència social, ja que està més associada a entremaliadures d'infants que no pas a delictes com el que comentem. Vull dir que, sense pretendre-ho, suavitza els fets davant l'opinió pública i frena la col·laboració ciutadana en la identificació del piromaníac. Al capdavall, si, com es diu, és molt difícil detenir-lo, atès que caldria enxampar-lo in fraganti, no hi ha dubte que la millor manera de reeixir en aquesta tasca és comptant amb la col·laboració ciutadana. Enxampar-lo és una necessitat. Ho necessita el piromaníac per ser sotmès a tractament, i ho necessitem nosaltres perquè pagui els costos de tot allò que ha destruït.


VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat