Voler és poder

Blai Blanquer

Publicat: el 2/feb/14
Opinió| Columnes

Aquest principi no es pot aplicar indiscriminadament. Per més que es vulgui, no es pot fer que dos i dos facin cinc. I també s'ha d'activar la voluntat amb precaució, quan es tracta d'educar l'esforç humà ja que no tothom serveix per a tot: per més que s'apliqui, no tot alumne pot esdevenir geni ni tot atleta guanyar la marató.

En canvi, en relació a la convivència, la voluntat juga un paper determinant. La major part de tensions interpersonals no tenen solució sense el recurs de la voluntat. El diàleg s'obre si es vol. I si no es vol, no s'accepta l'altre.

En l'àmbit de les lleis que regulen la convivència dels pobles, són determinants les actituds conformades prèviament. La llei de l'apartheid per exemple, responia a la voluntat del grup dominant de discriminar un sector social. Quan la mobilització va aconseguir que es reconegués la igualtat de drets, es va canviar la llei.

En aquest àmbit cal ser rigorós en l'ús del terme impossible. Es pot reconèixer que un projecte és complex, que hi ha discrepàncies, que s'han de mesurar les conseqüències. Però dir que és impossible és una falta de rigor.

El que amaga així la voluntat adversa, pot semblar intel·ligent. Però la història demostra que 'de més verdes en maduren'.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià