Un palmó a la pedra

Blai Blanquer

Publicat: el 13/abr/14
Opinió| Columnes

En la setmana de passió, va acabar el calvari d'una llarga i severa malaltia l'escultor Josep Maria Subirachs, home molt treballador i de llarga trajectòria. Un dels grans de l'art dels darrers temps. Valorat i criticat primer per les élites culturals, ha passat a ser conegut arreu del món com l'escultor de la façana de la Passió de la Sagrada Família.

La seva extensa obra se'ns ofereix inquietant com un combat entre compàs i paralex, potser per la seva innata fascinació per l'arquitectura. Apel·les Fenosa deia: 'L'escultura no s'ha de deixar acabada. Ha de provocar que l'acabi l'espectador'. També Subirachs, amb perfils cantelluts geomètrics, ha pretès 'incomodar' qui contempli la seva obra perquè vagi més enllà del que veu amb els ulls. De prop planer i irònic, comentava el doble significat de la sentència 'El que has de fer, fes-ho de presa' que va gravar en el temple 'inacabable'. I quan la pedra de la base del Crist flagel·lat va cedir al punxó, es va esberlar i va deixar a la vista, fosilitzada, una palma de margalló, símbol del martiri, va dir: 'Deixem-li'. Que ara la martellada de la mort obri a l'escultor de la Passió una sorpresa infinitament més gran que la pedra que va florir als peus de l'Ecce Homo. Amén.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià