Elogi del silenci

Blai Blanquer

Publicat: el 4/mai/14
Opinió| Columnes

Es veu que la canonització dels Papes Joan i Joan Pau va ser grandiosa i sòbria. El Papa Francesc va voler que els catòlics, agraïts i enfortits amb el testimoni dels nous sants, fixéssim la mirada cap endavant.

Les lliçons i els exemples rebuts, són un llegat que cal fer fructificar. A més, aquest pronunciament eclesial no és excloent. Abans, durant i després del sants reconeguts, molts altres fills de Déu han exercit influxos de primer ordre al servei de Déu i dels homes amb la seva vida evangèlica. Penso per exemple en el cardenal Montini gran arquebisbe de Milà (que es va comprometre obertament en favor dels drets humans a casa nostra) i quan va ser elegit Papa Pau VIè, va salvar la renovació de l'Església iniciada per Joan XXIII: Quan els integristes volien avortar el Concili, el va culminar amb fermesa. I quan els mals gestors volien desvirtuar-lo, va suportar dolors heroics. El carisma popular del seus antecessor i successor no enfosqueixen a qui va il·luminar temps molt convulsos amb seriosos ensenyaments espirituals i socials, valents silencis i esperança: 'Sembla que encara estigui tot per fer. El treball comença avui i no s'acaba mai. Aquesta és la llei del nostre pelegrinatge en la terra i en el temps'.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià