Al voltant del món del treball

Mireia Ingla

Publicat: el 3/mai/14
Opinió| Columnes

Aquest dijous ha tingut lloc el Primer de maig, una jornada reivindicativa en defensa dels drets de la classe treballadora. Cal felicitar a l'Assemblea pels Drets Social per la seva tasca. Ha assolit que per segon any consecutiu la nostra ciutat no quedi al marge de les mobilitzacions. I és al voltant del món del treball que vull aprofitar aquest espai per obrir-vos tres temes que finalment ens portaran a una conclusió.

Tot l'empresariat voldria reduir el cost de mà d'obra de la seva empresa i al mateix temps, per tal que moltíssima gent comprés el bé o servei que ofereixen, voldrien que la resta de ciutadans i ciutadanes tinguessin un bon nivell adquisitiu. Seguint amb aquest raonament, tot l'empresariat hauria d'arribar a la conclusió inexorable que quan assoleixin el primer objectiu, no hi haurà gent per comprar el seu bé o servei, així que hauran de tancar el negoci.

Per altra banda, ara que ha passat el Primer de maig, no està de més recordar que l'origen d'aquesta diada reivindicativa està en reclamar una jornada laboral de 8 hores, '8 hours labour, 8 hours recreation, 8 hours rest' resaven les pancartes a Chicago al 1886. Ens hem parat a pensar, aquelles persones que per sort no estem a l'atur, les hores que dediquem a la feina? Si ho fem, veurem que disten molt d'aquelles 8 per les que tantes persones van lluitar i per desgràcia, algunes, van morir.

Finalment, i aprofitant que aquesta setmana han sortit les dades de l'enquesta de població activa, deixeu-me compartir quatre dades que m'han colpit: a Catalunya hi ha un 22,1% de taxa d'atur, això vol dir que més de vuit-centes quaranta mil persones voldrien treballar i no poden -un milió sis-centes setanta-cinc mil persones si parlem del conjunt dels Països Catalans- però la dada que ens ha de preocupar encara més és la que ens diu que d'aquestes, més d'un milió fa mes d'un any que busquen feina i no en troben; sent sis-cents cinquanta mil les que fa més de dos anys que no poden treballar.

A mode de conclusió, aquestes dades no són colpidores per ser una novetat, però que un milió de persones al conjunt dels Països Catalans faci més d'un any que busquen feina i que el 65% d'aquestes faci mes de dos anys que no poden treballar ens demostra que alguna cosa no estem fent bé. Si tothom treballés vuit hores (i només vuit) -això no obstant, cal seguir reivindicant la jornada de 6 hores- i si tots els empresaris entenguessin que un sou digne pels seus treballadors i les seves treballadores equival a un increment de la capacitat adquisitiva de la ciutadania, i, per tant, més gent que pot comprar el que la seva empresa ofereix, no seria aquesta una bona manera de començar la recuperació econòmica?

MIREIA INGLA és presidenta d'ERC