Sants i pecador

Blai Blanquer

Publicat: el 11/mai/14
Opinió| Columnes

Al Vaticà hi ha hagut canonitzacions: hem pensat en els sants i en les seves virtuts posades de relleu.

Perquè no ens confonguem, també sembla just considerar els seus límits. No per 'treure els drapets al sol' de ningú. Sinó per posar l'accent en 'l'encarnació', és a dir, que Déu escriu dret amb ratlles tortes.

Per evitar suspicàcies, pensem en Simó, fill de Jonàs, el pescador esdevingut 'Pere' primer Papa per designació directa de Nostre Senyor Jesucrist.

Els textos bíblics -sense la pruïja de fer-lo quedar bé- al costat de les seves virtuts i dignitat, expliquen les seves errades i pecats que no són ni pocs ni petits:

Jesús mateix l'acusà de tenir criteris humans i no pensar com Déu mana quan volgué treure-li del cap la fidelitat a la missió: 'Fuig d'aquí, Satanàs' li digué sense embuts. El va salvar de l'aigua quan s'ofegava per falta de fe. Quan gallejava, li va anunciar la covardia i efectivament el va negar.

I més tard, el mateix Sant Pau li va haver de tirar en cara que cedís a les pressions dels judaïtzants.

No es pot aprovar tot el que va fer Sant Pere. Ni tot el que va fer Sant Dimas, el 'bon' lladre. Ni cap sant.

Però malgrat tot, en ells l'amor de Déu preval, perquè és més gran que qualsevol misèria.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià