El Sant Jordi de Sant Cugat

Albert Diumenjó

Publicat: el 25/abr/17
Opinió d'esports | Columnes

El més bonic de les llegendes és que prevalen per sobre del pas del temps. Una de les més nostrades d'aquest país, la història de Sant Jordi, el Drac, la Princesa i la rosa, és protagonista d'aquest cap de setmana. La màgia que envolta les rondalles fa que, a vegades, la història faci acte de presència en el temps actual perquè succeeixin coses extraordinàries, de caràcter únic i irrepetible.

Escolta-ho

El guerrer Sant Jordi es va personificar en forma d'equip aquest dissabte. Vestia el vermell-i-negre i les seves armes eren la pilota i la cistella. El Drac, un poderós rival que vivia en una cova profunda i de difícil accés, plena de seguidors fidels. I la princesa, complicada i complexa però sense dubte la més bonica del regne de l'esport, va agafar forma de classificació pels play-off d'ascens a Lliga EBA.

Artés es va vestir de llegenda perquè la UESC signés una de les fites més grans de la seva història. El combat va ser dur, intens i aferrissat. Sant Jordi va bregar amb la il·lusió que l'ha acompanyat aquesta temporada, però el Drac era temible i quan li tallava un cap n'hi creixien dos. La UESC va ser incapaç de guanyar el partit tot i forçar la prorroga i no desistir fins el final.

Les epopeies, però, no tenen el mateix sabor sense un final feliç. Per fortuna, la princesa va fer figa davant els encants dels de Senpau i va decidir acompanyar-los a Sant Cugat. Potser no van aconseguir la rosa, però el que és innegable és que ahir Sant Jordi en va tornar a fer una de grossa per allargar la seva llegenda. Les espines o els pètals vindran determinats en les pròximes setmanes, esperem però, que la màgia ens porti a Lliga EBA.