Decadència olímpica?
Xavi Requeno
Publicat: el 26/jul/21
Opinió d'esports |
Columnes
Aquesta setmana comencen els Jocs Olímpics de Tòquio i sembla que un mateix que s'ho ha de recordar. Només la televisió que farà la retransmissió fa notícia, però la premsa pràcticament no en parla, i si ho fan és en referència als problemes que estan dificultant aquesta edició que sens dubte es recordarà com la de la COVID.
L'opinió pública japonesa ja expressava l'any passat que estaven condemnats, ja sigui si es fan els jocs com si no.
No celebrar els JJOO comprometia seriosament les finances del Comitè Olímpic Internacional (COI) i celebrar-los posa en seriós risc epidemiològic tant als participants com a país amfitrió, com s'han encarregat d'advertir les autoritats sanitàries.
Des de 1896, els primers de l'era moderna, el moviment olímpic ha hagut de lluitar contra moltes controvèrsies per mantenir els JJOO com l'esdeveniment esportiu més important del planeta.
La supèrbia dels nacionalismes, el conflicte de l'esport amateur i professional, el dòping, el mercantilisme desfermat, els conflictes polítics dels dos grans blocs, els sobre costos, la corrupció i la mateixa aprovació dels ciutadans amfitrions han sigut seriosos entrebancs dels valors de la carta olímpica i de l'espectacle esportiu.
Justament ara, quan Catalunya ha tornat a treure del calaix la candidatura dels JJOO d'hivern a Barcelona 2030, ha tornat el conflicte polític amb l'Aragó i ja veurem que en diu la ciutadania de Barcelona i les veus contràries a la sostenibilitat d'aquest projecte.
Vull pensar que no tenim un problema de pèrdua d'interès i de manca de cultura esportiva, però també he de dir que aquests dies es parla més de les bestieses de Florentino Pérez o de la renovació de Messi que no del major esdeveniment esportiu del món que ens hauria d'il·lusionar a tots.
XAVI REQUENO és gerent de Teampartners