El valor dels esports minoritaris

Dani Aguila Aviles


Publicat: el 2/des/13
Opinió d'esports | Columnes

És ben cert que el model esportiu santcugatenc garanteix que tot noi i noia de la ciutat pugui dedicar-se, d'una forma competitiva, a pràcticament qualsevol esport federat. Això col·loca el teixit esportiu de Sant Cugat en una altíssima esfera, tal com va assegurar el Secretari General de l'Esport, Ivan Tibau, en els Premis EEM, celebrats el passat divendres.

Escolta-ho

La nota positiva és que cap santcugatenc queda sense saciar la seva fam esportiva. La negativa, ja és sabut i debatut, és que manca aquell altaveu mediàtic, aquell conjunt a través del qual Sant Cugat traspassi les fronteres fent notori el seu nom. I aquí entra el valor dels esports minoritaris, quasi inòspits. El rugbi sempre ha estat associat a Catalunya a una ciutat, Sant Boi. La bona feina del Rugby Sant Cugat està empenyent els colors i la fama de la ciutat cap a l'elit d'aquesta disciplina, una feina encomiable similar a la del Voleibol Sant Cugat o la del Junior. L'hoquei herba i el volei no generen grans masses, sucosos contractes publicitaris o l'atenció dels mitjans estatals. Però no per això se li ha de treure mèrit a la feina ben feta.

A les últimes temporades hi ha un club que està provant de fer un híbrid entre les dues vessants. El Patí Hoquei Club Sant Cugat és, a hores d'ara, el primer equip que pujaria a Ok Lliga masculina, una competició televisada que, malgrat estar en un esglaó molt inferior al futbol o el bàsquet, arriba a límits molt més llunyans. Però no fem volar ocells, no caiem en els mateixos errors de la temporada passada, quan tots plegats vam pecar de vendre la pell de l'ós abans de carçar-lo. No fos cas que l'escriure no ens fes perdre el llegir.