Llegenda

Dani Aguila Aviles

Publicat: el 12/mai/14
Opinió d'esports | Columnes

Llegenda, qualificatiu majúscul que se li atribueix a ben pocs. Només els grans en algun esport són dignes de dur aquest sobrenom, i aquest dissabte el pav 1 de la Rambla del Celler s'arrebossava de samarretes amb la cara de Jordi Pons al darrere i, ben gran, el lema Jo Sóc Llegenda al davant.

Escolta-ho

Estimat per la gran majoria, temut per alguns i, per sobre de tot, respectat per tots, Pons ha sabut aglutinar el que els jugadors més recordats atresoren: carisma, humor, potència, domini incontestable (malgrat apropar-se als 40 anys) i, sobretot, lideratge. Aquell jugador xerraire amb els àrbitres, que ja se les coneixien totes del 'pesat' del Pons, deixa les pistes de bàsquet per, com diu ell, passar a ser el que 'menjarà quicos des de la grada i cridarà als seus excompanys que facin el favor de córrer'. Ell segur que trobarà a faltar el bàsquet. Però el que és inapelable és que el bàsquet anyorarà, i molt, Jordi Pons.