Míriam Montoliu: 'Miquel Àngel va ser un romàntic fora del seu temps'

Míriam Montoliu, en els moments previs a la xerrada

Podcast

Publicat el 17/set/14 per Adrià Claramunt

La llicenciada en Història de l'Art Míriam Montoliu ha qualificat Miquel Àngel com un romàntic fora del seu temps. Montoliu, que ha protagonitzat una xerrada al voltant del a figura del geni renaixentista organitzada pel Banc del Temps aquest dimecres, ha destacat com la seva forta personalitat es va reflectir en les obres i com va trencar els esquemes establerts dins l'escena artística del 'Quattrocento'.

Escolta-ho

Les frases més destacades de l'entrevista:

'Miquel Àngel va ser un romàntic fora de temps, un romàntic del 'Quattrocento' amb una llarga vida i llarga trajectòria i que es reflectia completament en les seves obres.'

'Parlaven d'ell com una persona terrible i això s'imprimeixi en les seves obres: en el seu format més gran, en la seva dificultat a l'hora de fer-les i també en el geni de les seves figures, representadades en moments de màxima ràbia.'

'Les figures estàtiques també reflecteixen una lluita interior de l'ànima que sent el cos com una presó.'

'Miquel Àngel venia d'una classe mitjana i va anar escalant posicions socials per la seva vàlua personal. Trencar esquemes establerts dins del món de l'art no el va perjudicar socialment ni professional.'

'Leonardo i Miquel Àngel són diferents i van en paral·lel. Són dues persones amb molt de talent i cap dels dos desmereix l'altra.'

'Va crear escola en el sentit que va trencar molts normes del 'Quattrocento' i a partir d'ell molts altres també van experimentar. Cap a finals del XVI arribarà el manierisme, on cadascú feia les coses a la seva 'maniera'.'

'És una persona apassionada de la seva feina que treballa molt i molt dur i a qui agrada fer les coses a la seva manera.'

Es considera sobretot un escultor i tot i sovint s'enfada si rep encàrrecs de pintura.'

'Per sort és una persona que continua molt vigent tot i que només en coneixem quatre pinzellades. Es desconeix potser la part més bonica que és el perquè feia les coses com les feia.'