Inicia sessió 
Registra't
Jordi Casas forma part del Grup d'Estudis Locals (GEL)
ESCOLTA-HO
'Sant Cugat tenia un consell municipal amb diferents òrgans: l'assemblea de veïns/caps de casa, que era l'òrgan màxim, un consell ordinari per a les tasques del dia a dia i tres jurats -els regidors d'ara- que feien les tasques executives. Era l'estructura clàssica des de la baixa Edat Mitjana a Catalunya.'
'El Monestir era el senyor jurisdiccional de Sant Cugat, el que en última instància manava. A través del batlle, nomenat pel paborde major, podia intervenir en el nomenaments dels jurats.'
'La hisenda municipal catalana era similar a Catalunya. Les finances santcugatenques es basaven en els drets privatius, que eren uns serveis o activitats comercials, monopoli del municipi, i que s'arrendaven a particulars. És el cas de la carnisseria, el forn de pa i la botiga de queviures.'
'El setge té una repercussió immediata: la presència de les tropes a la casa abacial i les conseqüències com a tot el país són un daltabaix. Els particulars i el consell estaran endeutats fins a les celles perquè la guerra porta requises i contribucions extraordinàries.'
'Als particulars se'ls subhasten les propietats per poder pagar la nova imposició que suposa el cadastre i el consell restarà endeutat molts anys.'
'El Consell passa a ser l'Ajuntament i els òrgans deliberatius desapareixen. Només queda la figura dels regidors, que són ratificats per la Reial Audiència de Barcelona a proposta del paborde major, és a dir, del Monestir.'
'La situació és difícil a tot arreu i el que és més punyent és la impossibilitat de molts particulars de pagar el nou cadastre. Molts es veuen obligats a vendre patrimoni o a subhastar propietats com llençols o cassoles. Els primers anys són molt durs, amb patrimonis destrossats i camps sense cultivar.'
'Hi ha un debat historiogràfic al voltant del cadastre i l'expansió econòmica que es produeix sobretot a partir de la tercera i quarta dècada del XVIII, quan es recupera el creixement d'abans de la guerra.'
'El cadastre, que grava la renda agrària i no el consum, és inicialment molt feixuc. Ara bé, en quedar fossilitzada la quota durant 100 anys, permet que gràcies a un creixement econòmic sostingut acabi no sent tan negatiu.'
'En ser una població petita, els mateixos sectors socials que controlen el municipi políticament ho seguiran fent després de la guerra.'
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.