Descobrim què queda de les masies de Valldoreix amb l'historiador local Juanjo Cortés

L'historiador valldoreixenc Juanjo Cortés

Podcast

Publicat el 7/mar/18 per Sant Cugat A Fons

L'historiador valldoreixenc Juanjo Cortés dedica un nou capítol a les masies de Valldoreix. Cortés ha fet un repàs pels orígens d'aquestes edificacions que, amb el pas del temps, algunes han pogut suportar els canvis de la mà de l'home i altres només en podem veure les runes d'allò que van ser. Aquest dimecres hem conegut què va passar amb Can Julià, el Molí de Can Calopa, Mas Roig, Can Barba, Can Canyelles, la Caseta de Maimó, Can Balasch i Can Jardí.

Escolta-ho

Entre la carena de l'ermita de la Salut, originalment Santa Eulàlia de Madrona, i la colònia de Montserrat s'erigia Can Julià. Es tractava d'un mas de ferreria, és a dir, s'oferia un servei per ferrar els cavalls. Se n'ha perdut gairebé tot i només en queden runes.

El Molí de Can Calopa, situat a l'altra banda de Valldoreix, es caracteritzava per l'explotació que en feien els senyors feudals dels molins. Com es trobava a prop de la riera de Rubí, l’any 1962 va quedar destrossat després d'una riuada.

Al centre trobaríem el Mas Roig del qual hi ha notícies que daten des del segle XI. L'any 1503 el compra el monestir de Sant Cugat i passa a dir-se Can Busquets. Es va enderrocar el 1949 i, actualment, veiem l'edifici que es va construir a principis dels 50, amb un objectiu comercial.

Situada a la falda del Puigmadrona hi ha Can Barba, anteriorment coneguda com Can Pi. L'any 1823 va passar a mans de la parròquia de Valldoreix. Durant la Guerra Civil va servir com a magatzem d'armes i pólvora dels Republicans que, finalment, van fer saltar pels aires.

Entre el torrent de Canals i el dels Alous hi havia Can Ubach. Un carnisser de Rubí la va comprar al segle XIX i la va fer servir per a la cria del bestiar. L'any 1950 la van enderrocar.

La pubilla de Can Canyelles, mas situat a 250 metres de Can Monmany, es va casar amb l'hereu d'aquest últim que, va decidir enderrocar el mas de la seva esposa.

Caseta de Maimó. Va ser una masoveria que formava part del terme de Canals.

Can Balasch era en origen una vil·la romana. Formava part del municipi de Canals i de la parròquia de Sant Cebrià. Estava molt a prop del Mas Fuster. Va acabar enderrocada lany 1975.

Per acabar Can Jardí, entre el municipi de Canals i Sant Cebrià, era coneguda per la seva producció d'horta i arbres fruiters. Era un mas que depenia de Can Domènech i destaca també per ser la primera casa amb telèfon. Aquesta comunicava Can Jardí amb Can Domènech a través d'una línia interna.