Paula Ramírez (natació artística): ''Les nostres coreografies no han estat prou valorades''

Acaba d'arribar de Tòquio, Cugat Mèdia conversa amb la santcugatenca després d'emportar-se un diploma olímpic


  • Comparteix:

Paula Ramírez a la psicina del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat / Foto: Cugat Mèdia

Paula Ramírez a la psicina del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat / Foto: Cugat Mèdia

Una setena posició i un diploma olímpic. Això és el que s'emporta Paula Ramírez de Tòquio 2020, els seus primers Jocs. Acaba d'arribar a Sant Cugat, Cugat Mèdia conversa amb la component de la selecció espanyola de natació artística per conèixer les seves primeres impressions. De l'experiència, assegura, no només es queda amb el moment de la competició sinó també amb el dia a dia viscut a la vila olímpica. Tot i haver quedat lluny de les russes i les xineses, la jove de 25 anys se sent ''superorgullosa'' del paper que ha fet l'equip espanyol. Ara bé, creu que les rutines presentades mereixien una millor valoració per part dels jutges. Ara té tres setmanes de vacances que diu, aprofitarà per ''descansar, descansar i agafar forces''. De fet, de cara al setembre, Ramírez afirma que el combinat ja té la mirada posada als Mundials de l'any vinent.

ESCOLTA-HO

Què és el primer que has fet quan has arribat de Tòquio?
El primer que vaig fer va ser abraçar la meva mare i el meu tiet, em va venir a buscar la família a l'aeroport. I el segon, tan bon punt vaig arribar a casa, em vaig dutxar i, després, em vaig estirar al llit. Ha sigut un viatge ple d'emocions i duríssim. Per això, el que més em venia de gust era descansar.

Com es presenta l'estiu? Tindràs temps per descansar abans no comencin de nou els entrenaments?
Ara tenim unes tres setmanes de descans, que aprofitaré per fer un viatge que ja tinc organitzat. La resta de dies em deixaré portar una mica, però el que faré serà descansar, descansar i agafar forces pel setembre.

Com ha estat l'experiència als teus primes Jocs?
Espectacular, més del que m'havia imaginat. Des de petita que somio en estar en uns Jocs Olímpics i sabia que seria espectacular, però és que encara ha sigut millor del que m'esperava. No només en el moment de competir, sinó l'experiència d'estar en una vila olímpica, de compartir totes aquestes emocions amb tots els altres esportistes. Ha sigut el més increïble que he viscut mai.

Hi havia companyonia en el dia a dia a la vila olímpica?
Sí i tant. I, a més, m'ha sobtat. Sempre havia somiat en el moment de nedar a la piscina olímpica amb el meu equip i les meves companyes, però no m'havia arribat a imaginar el que era realment l'esperit olímpic. De veritat, no es pot explicar, s'ha de viure. Els esportistes, no només es bolquen entre els companys del país, sinó que veies arribar al menjador de la vila algú que havia guanyat una medalla i tothom s'aixecava a aplaudir-lo o bé, si anava caminant per la vila olímpica, tothom sortia al balcó a animar. Això és, sense dubte, el que m'emporto, la companyonia no només al meu esport, que també, sinó amb els altres esports i entre països.

A l'aigua vam veure una rutina lliure molt ràpida, on l'exigència no dequeia en cap moment i amb figures molt originals. Creus que els jutges van valorar prou el vostre exercici?
Intentem no capficar-nos amb aquestes coses perquè no està a les nostres mans. Jo estic superorgullosa i supercontenta del treball que hem fet. Crec que les nostres coreografies eren de les millors del campionat i amb això és amb el que em quedo. Sí que és veritat que, des del meu punt de vista, crec no han estat valorades com havien d'estar-ho, però no penso esborrar tota l'energia positiva que tinc pensant amb això perquè ja no hi puc fer res, i menys ara que ja ha passat.

Tot i això, tornar a estar a uns jocs deu haver estat un revulsiu per a l'equip, després de quedar-se fora als Jocs de Rio 2016
Sí, i a més ha sigut genial perquè totes les membres de l'equip érem noves, excepte l'Ona Carbonell que ja havia anat a uns jocs. Així que per a totes ha sigut una experiència que hem viscut amb les emocions a flor de pell perquè era una cosa que vivíem per primera vegada.

Quins són els objectius d'aquest nou equip?
Tothom diu que som un equip de futur, que els nostres Jocs Olímpics importants seran els de París 2024... Però crec que som un equip que enfoca les coses a curt termini, que no volem pensar en el que passi d'aquí a tres anys. Simplement anem fent camí, anem fent via a poc a poc. L'any que ve ja tenim un Campionat del Món, que és molt important, així que a poc a poc anem fent. Però sí, som un equip molt jove amb els objectius molt sincronitzats, mai millor dit, i això és el nostre fort.

I en aquest camí, com de lluny o de prop hi trobeu les xineses i les russes?
Tirant cap a lluny... Crec que el treball que fan les russes i les xineses ve de molt lluny. Porten treballant així de bé molts anys, prop de 25, i és complicat. Crec que hem d'enfocar la nostra millora en nosaltres mateixes, tot i que Japó i Ucraïna no ens queda tan lluny. Mai se sap i més ara que estem veient com les puntuacions van i tornen. D'aquí a un parell d'anys, a París, potser podem guanyar l'or, mai se sap.

I els vostres objectius a curt termini. En què us centrareu quan torneu a la piscina al setembre?
Sí que és veritat que els jocs són com un punt i a part. A partir de l'any que ve, com cada quatre anys, es canvia el reglament i hi haurà elements nous, canviarà el temps de les coreografies... Haurem de tornar a començar, pensar coses noves... Tenim molta feina de cara al mundial, la nostra entrenadora ja ens ha deixat caure que al setembre entrenarem moltíssim.

Com vius aquesta fase de creativitat inicial, quan es comença a pensar en les noves rutines?
Sí, bé, quan era més petita era el meu moment preferit. Començar de zero pot semblar una mica complicat, però una cosa bona de treballar en equip és que totes anem aportant idees, escollim músiques diferents, anem provant a l'aigua... És un moment molt especial i molt divertit perquè a vegades hem de deixar que se'ns en vagi una mica la pilota per començar a fer coses una mica amb seny. He de dir, també, que ara que soc més gran també m'agrada un cop ja està establerta la coreografia perfeccionar els moviments.




Paula Ramírez

Tothom diu que som un equip de futur, que els nostres Jocs Olímpics importants seran els de París 2024... Però crec que som un equip que enfoca les coses a curt termini, que no volem pensar en el que passi d'aquí a tres anys. Simplement anem fent camí, anem fent via a poc a poc

Paula Ramírez

Crec que les nostres coreografies eren de les millors del campionat i amb això és amb el que em quedo. Sí que és veritat que, des del meu punt de vista, crec no han estat valorades com havien d'estar-ho, però no penso esborrar tota l'energia positiva que tinc pensant amb això perquè ja no hi puc fer res, i menys ara que ja ha passat



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.