Mireia Ingla: "La Mirada és el problema més gran que ha hagut d'entomar aquest govern"

L'alcaldessa fa balanç dels dos anys de mandat a Cugat Mèdia on parla dels efectes de la pandèmia, de La Unió i de Ragull Centre


  • Comparteix:

Han passat ja dos anys del 15 de juny de 2019, el dia que la cap de llista d'ERC, Mireia Ingla, es va convertir en l'alcaldessa de Sant Cugat amb el suport del PSC i la CUP com a socis de govern. Ingla ha passat pel plató de Cugat Mèdia per fer balanç un cop arribat a l'equador del mandat, i on parla de tots els temes que han marcat aquesta primera part, com el canvi d'ubicació de l'edifici de l'escola La Mirada i rebutja les "amenaces" dels grups ecologistes; el retorn de les seccions a La Unió; el projecte Ragull Centre, del qual descarta els dos edificis d'11 metres; i, lògicament, la dura gestió de la pandèmia.

Ja han passat dos anys d'aquell 15 de juny de 2019...fins a quin punt creu que ha aconseguit els objectius pels quals es va presentar a les eleccions?
Els objectius eren gegantins i, per tant, difícils d'assolir-los en dos anys, i si, a més, entremig hi poses un any dedicat a una pandèmia d'abast global, imagina't. Per tant, encara ens queda molta feina per fer. Probablement supera, també, aquest mandat i, per tant, són reptes de ciutat molt importants, i que, per tant, els haurem de resoldre a mitjà termini, però sempre treballant-hi de forma compromesa i responsable des de minut zero.

Què recorda d'aquell ple que va ser una miqueta mogut?
Va ser un moment intens, també per a mi a nivell personal per assumir en aquell moment aquest repte de l'alcaldia, però també amb molta il·lusió i amb el convenciment que és el que Sant Cugat necessitava perquè, a més, hi havia tres forces polítiques que havíem parlat durant molts dies, havíem arribat a acords importants per a la ciutat. Ens vam demostrar mútuament que estàvem d'acord en moltes coses...que amb el que no estàvem d'acord no ho estaríem, però que estàvem d'acord amb moltíssimes coses, totes que afectaven Sant Cugat i que, per tant, valia la pena assumir aquest repte. Després de 32 anys d'una hegemonia política, i d'aquests darrers anys, sobretot, que hi havia hagut un desgast i, probablement, una deriva per part d'una força política -que després de tants anys suposo que és natural que arribi en aquesta situació-, doncs, aquestes tres forces polítiques assumíem el repte de governar la ciutat que estimem i aquell va ser un moment molt intens.

Quina és la sintonia amb els socis de govern després d'aquests dos anys? És millor que en aquell moment?
Crec que tenim una molt bona sintonia i que, a més, ho demostrem cada dia, que això al final és molt important perquè hi ha coses que no es poden amagar. De fet, els mitjans de comunicació que esteu sempre pendents doncs ho sabeu molt bé. És un govern que va a l'una, que fa molta tasca interna, de debat i de consens i de posar damunt la taula i confrontar idees. La confrontació d'idees sempre enriqueix perquè tenim molt clar quin era l'objectiu. El govern no es va configurar fins al cap de dues o tres setmanes de jo fer d'alcaldessa. El govern el vam tenir la primera setmana de juliol. Per què? Perquè nosaltres no havíem parlat de res de càrrecs, ni de cadires, perquè només vam parlar d'acord, perquè només vam parlar de quins eren els objectius i els reptes que volíem assumir perquè sabíem que allò era molt gros i que només valia la pena si ho fèiem realment amb la consciència de pensar que estàvem fent allò que Sant Cugat necessitava i que tantíssimes persones ens demanaven i, de fet, ens van fer confiança política amb el resultat a les urnes, perquè sense aquesta suma això no hagués estat possible. La sintonia del govern és la d'un govern que ha de treballar cada dia per anar tirant endavant la ciutat i, sense cap mena de dubte, aquest any de pandèmia també ens ha cohesionat encara més. És en aquests moments un honor fer d'alcaldessa de Sant Cugat i, un honor, també, liderar el govern d'aquesta ciutat.

Un d'aquests acords pels quals es van unir aquests tres partits era el de les polítiques d'habitatge públic. En què s'ha pogut avançar en aquests dos anys?
És complicat avançar molt en aquest tema, per tant, tot el que estem fent sempre estic dient que són petites gotes d'aigua per anar omplint el cubell a poc a poc. Veníem de molt de temps que el cubell era buit. En aquesta ciutat hi ha molt poc habitatge públic de lloguer, que és per a nosaltres el paradigma de què ha de ser l'habitatge públic. Sí que és cert que en el seu dia es va fer habitatge públic de compra-venda, però és un habitatge que ja no té l'Ajuntament, sinó que és en mans de particulars. El que fem és recuperar els habitatges que en el seu dia van ser públics, quan els particulars els posen a la venda. Tot això ho dic perquè en aquesta ciutat no hi ha sol públic i aquest és el principal 'handicap' que tenim. Per tant, què estem fent ara? Nosaltres la major part dels diners que invertim és, o amb comprar aquests habitatges a través de tempteig i retracte, o bé amb adquirir sol a través de convenis que podem fer amb particulars. Convenis público-privats perquè el sol que queda a Sant Cugat és sol privat. Nosaltres tenim clar que no volem que la gent de Sant Cugat se n'hagi d'anar, com que tenim clar que els nostres fills i filles visquin a la ciutat, i volem que aquestes famílies que potser tenen una situació econòmica difícil, per exemple, per culpa de la Covid, es puguin quedar a Sant Cugat i no hagin de marxar. Com que no volem que la gent hagi de marxar, com que volem que la gent es quedi a Sant Cugat, estem fent tot el possible perquè puguem tenir aquesta capacitat de construir habitatge públic de la mà dels privats obtenint sempre aquest benefici, aquest rendiment de més del 50% d'habitatge. Perquè, què passava en aquesta ciutat? L'anterior govern va fer un projecte que es deia Promusa 2030 amb una previsió d'habitatge públic del tot insuficient. Insisteixo, venim d'on venim, per tant, per recuperar-nos necessitem encara molt de temps. Va ser un brindis al sol, va ser fum, com altres coses que han passat en aquesta ciutat. Nosaltres arribem i ens trobem amb una planificació que no té res a veure amb la realitat i que l'emergència habitacional cada dia augmenta, que aquest govern la posa damunt la taula, com mai no s'havia ficat aquest problema damunt la taula per part dels governs convergents anteriors. Mai no s'havia posat el problema de l'habitatge damunt la taula i amb el focus enfocat aquí com està fent aquest govern i, per tant, estem buscant totes les eines i, per això, en breu -probablement després de l'estiu- presentarem la nova proposta sobre previsió de tenir habitatge públic a la ciutat.

Un d'aquests acords públic-privat és el que han presentat recentment, que és el projecte Ragull Centre, que ha despertat oposició, tant pel que fa als partits de l'oposició com alguna plataforma ciutadana i part de veïns que no hi estan d'acord, pel que diuen, perquè recelen del conveni amb Ferrer i que no està clar l'objectiu públic en aquest acord... Defensi'm l'acord amb Ferrer
El conveni és més que transparent. Aquesta ciutat ja ve de molts anys de lligar el nom de Sant Cugat a la corrupció convergent i, per tant, un dels compromisos també d'aquest govern era la bona governança, la transparència, fugint d'aquest lligam habitual entre Sant Cugat i la corrupció convergent. Però en tot cas, aquest és un conveni públic-privat que hi ha forces polítiques que l'han defensat tota la vida. Per tant, estem fent allò que en aquests moments estem obligats a fer perquè no tenim sol públic i l'única manera d'aconseguir-ho és arribant a aquests acords amb els privats, que en el cas que ara comentaves, ens cedeixen el 61% de l'habitatge perquè sigui públic, i el 50% del sol. Ho dic perquè en aquest espai hi haurà locals comercials per posar petit comerç i, per tant, també hi haurà espais públics, equipaments públics que sorgeixin d'interpel·lar la gent del barri, que és el que hem estat fent fins ara i continuarem fent, però l'objectiu és un, l'objectiu és tenir habitatge públic. L'objectiu és que la gent de Sant Cugat no se n'hagi d'anar a viure fora de Sant Cugat perquè no pot arribar a pagar un habitatge assequible. Aquest objectiu justifica aquesta necessitat d'arribar a aquest conveni públic-privat i n'haurem de fer molts més de convenis així. A mi el que més m'ha arribat i costa d'entendre és l'alçada. El problema és l'alçada dels edificis? Doncs si el problema és l'alçada dels edificis, està 'xupat'. Deixen de tenir aquesta alçada. Però explico per què vam fer aquesta proposta inicial, que és un dibuix inicial, no és un projecte executiu, no hi ha una feina darrere d'arquitectes, si no era una proposta inicial...Vam fer aquesta proposta perquè aquesta és una ciutat on la majoria de barris són molt nous i són barris amb avingudes amples, amb zones verdes, amb parcs, rotondes florides...aquesta ciutat tan bonica que ens agrada tant...però en canvi el barri de Sant Francesc i Monestir és molt diferent d'aquests barris nous que estem fent. No hi ha aquests carrers lluminosos, aquests espais verds, per una obvietat, està molt més farcida d'habitatge. Nosaltres hem pensat, ja que fem un espai en aquest barri, doncs intentem que sigui aquest tipus d'espai que tant ens agrada. Molt espai públic, amb una plaça diàfana, un bon lloc perquè la gent pugui anar a passejar, els nens i les nenes puguin jugar a pilota o el que calgui...i aleshores si li fas uns edificis més verticals, tens més espai útil perquè sigui espai comú. Si l'edifici no pot ser tan vertical, doncs el farem de menys plantes. L'únic objectiu que a nosaltres ens preocupa, perquè és el que preocupa a la majoria de persones de Sant Cugat, és que els fills i les filles (com em passa amb els meus) no es puguin quedar a viure a Sant Cugat. Com que això és el que ens preocupa, nosaltres vam fer aquesta proposta perquè, a més, és molt més bonic tenir un espai cuidat, amb una plaça, amb verd, amb arbres...que tenir aquell solar abandonat, que l'únic que fa és generar degradació i brutícia. Tothom entre tenir aquella vista davant de l'escola Collserola i l'institut Pla i Farreras, o tenir una plaça amb un equipament públic i uns comerços de proximitat...crec que és evident que és molt millor. En tot cas, jo personalment parlo constantment amb els veïns i veïnes, i quan ens deixen explicar-ho, la gent, al contrari, està absolutament d'acord amb el fet que continuen volent que els seus fills i filles (com els meus) es puguin quedar a viure a Sant Cugat.

I de cara al setembre presentaran algun altre projecte similar?
No és un projecte similar, ni de bon tros, és una planificació, sobretot. Insisteixo, la feina més important que estem fent en matèria d'habitatge, a banda del que deia de recuperar (pagant) aquests pisos públics que es van vendre en el seu dia com habitatge HPO, és buscar tots aquells espais per aconseguir aquestes cessions per fer habitatge públic. Amb temes d'habitatge no s'hi juga, nosaltres no tornarem a vendre fum, sinó que posarem damunt la taula les dades realistes de la ciutat que tenim, que per molt que ens hi esforcem, malauradament continuarà sent una ciutat on serà molt difícil quedar-se a viure. Aquest és un tema que interpel·la a tothom ara mateix.

Un altre dels projectes que sí que van poder posar en marxa just a l'inici de mandat és l'anella verda, que al principi també va costar una mica. Creu que comença a estar més implantada?
Tots els canvis d'hàbits i de rutines costen molt, en general a la vida. Després ens tornem a acostumar de seguida, sobretot, si és a fi de bé, com és aquest cas. Entenc perfectament que al principi costés. Però sabeu què passa? Que aquesta ciutat té una emergència climàtica i nosaltres com a govern responsable i compromès amb l'emergència climàtica vam voler posar en marxa, sobretot, aquests canvis de mobilitat perquè tenen una incidència molt directe amb el tema de l'emergència climàtica, perquè és un tema de salut, perquè l'aire que respirem és clau. Cada dia surten dades de la quantitat de persones que, sobretot en zones metropolitanes, moren al cap de l'any per culpa de l'aire que respirem. Poca broma, estem parlant d'una cosa molt seriosa. Nosaltres ho havíem d'entomar i ho hem d'anar fent de forma progressiva. Quan parlem de la transició energètica, de l'emergència climàtica, d'aquests canvis de mobilitat... a mi també m'agrada posar sobre la taula la transició cultural que hem de fer. De la mateixa manera que va haver-hi un dia que se'ns va dir que no podíem barrejar l'orgànica amb les ampolles de vidre, i ara no se'ns ocorreria barrejar-ho i que tothom a la cuina tenim quatre cubells, o cinc, o més, o de la mateixa manera que, fins i tot, fan compostatge a casa seva i que estan compromesos amb el tema del reciclatge, doncs hem d'anar avançant. Allò ho vam fer en el seu dia, ho hem de millorar cada vegada més, però també hem de ser conscients que hem d'apagar els llums, tancar les aixetes per no perdre aigua, i que, per tant, hem de fer canvis de mobilitat perquè tenen una incidència molt clara en salut. Crec que la gent de Sant Cugat, molt majoritàriament, està d'acord amb nosaltres. I als que els hi ha costat més, doncs escolta, ho continuarem explicant les vegades que calguin. A més, que una artèria d'una ciutat de 95.000 habitants sigui l'artèria d'on passa l'anella verda crec que per a tothom és evident que això no és sostenible de cap de les maneres. La gent del centre de la ciutat també té dret a poder respirar aire pur.

En aquesta línia també hi ha la Zona de Baixes Emissions que va estretament lligat a tot el que està comentant. Portem tot just un mes i pocs dies, suposo que encara estem a la fase de balanç i no es pot treure cap conclusió...
No. Jo crec que aquesta fase també era indispensable per aquesta transició cultural que deia, per aquests canvis d'hàbits i de rutines. Sé que hi haurà persones que es veuran afectades directament per aquesta mesura. Una mesura imprescindible en la línia del que deia perquè els cotxes que no poden entrar a la Zona de Baixes Emissions contaminen fins a 10 vegades més que els que sí que hi poden entrar. Amb aquestes dades val la pena implementar una mesura que, d'altra banda, acabarà sent obligatòria per a totes les ciutats més grans de 50.000 habitants. Ja la té mitja Europa. Cada vegada que la gent de Sant Cugat a l'estiu visitàvem països d'Europa en els quals ens emmirallem, doncs ho vèiem, i tornàvem i dèiem "quines ciutats més boniques, més pacífiques, més tranquil·les, on es pot respirar aire pur". Doncs, Sant Cugat també vol ser capdavantera amb aquesta lluita contra el canvi climàtic, i amb aquesta modernitat de treballar a favor de la salut, a favor del planeta, i de tenir una ciutat molt més agradable per a tothom.

Suposo que la fase de pedagogia que tot just l'hem iniciat a la Zona de Baixes Emissions, fins que no s'apropi l'1 de novembre que és l'inici de les sancions, costarà una miqueta no?
Sí, però jo crec que va bé aquesta moratòria de sis mesos. De fet, hi ha vehicles com els de transport que tenen encara una mica més de marge i alguns encara més, perquè hem anat adaptant-ho perquè la idea no és perjudicar ningú, ni amargar-li l'existència a la gent que va en cotxe, només faltaria. Cadascú utilitza el mitjà per moure's per la ciutat en funció de les seves conveniències, de les seves necessitats, en funció d'on viu, de la feina a la qual es dedica i de les opcions que té. Però sí que havíem de prendre aquesta mesura. Nosaltres l'hem assumit amb valentia. Vull recordar que quan vam començar en aquest govern hi havia sobre la taula la Zona de Baixes Emissions i se'ns va traspassar com que estava a punt, però aquesta Zona de Baixes Emissions que s'havia d'aplicar i posar en marxa l'1 de gener de 2020 (que és el que volia el govern anterior), vam veure que era impossible de fer. Faltava una ordenança, que ho regulés tot i, per tant, era impossible. Però, a més, era una mesura que no servia per a res perquè continuava dient a tots els vehicles de Sant Cugat que entressin si volien i que només afectava la gent que vingui de fora... L'aire i la contaminació no diferencien si ets de Sant Cugat o de Rubí. A vegades s'han de prendre aquestes mesures valentes perquè el planeta no espera. Vendre fum pot resultar -potser al principi de tot- que coli, però arriba un moment que t'adones que no és suficient. Hem hagut d'afrontar aquestes mesures, que hi ha qui pot pensar que són impopulars, però jo crec que no ho són, perquè moltíssimes vegades em trobo gent que em demana que vagi més enllà. Hi ha persones que em pregunten si ampliarem la ZBE i dic "bé, a poc a poc". Però és veritat que, segurament, tot això és insuficient, però ho anirem fent així perquè volem respectar el ritme de tothom i no ho volem fer en contra de ningú. No estem en contra dels cotxes, ni de la gent que va en cotxe, en absolut, però hem de donar oportunitats perquè entre tots plegats puguem fer alguna cosa per evitar que aquest planeta se'n vagi en orris, perquè és el que passarà si el primer món no som capaços de canviar aquests hàbits.

Canviem de tema i anem a d'altres que estan encara sobre la taula per resoldre...Un que en teoria ha de ser cosa de qüestió de dies o de setmanes que és la Unió...Aquest projecte ja ha dit vostè en alguna ocasió que ja està, que poden entrar quan vulguin. Però han passat gairebé sis mesos de potser l'última vegada que li vam preguntar i les entitats no han entrat...Quan es podrà dir que s'inaugurarà i podran entrar les seccions?
Clar...havíem de resoldre altres qüestions relacionades amb la Unió i, per tant, l'entitat també hi tenia a dir, només faltaria. Però és veritat que l'entitat ja està fent el trasllat i sí, com tu deies, és ben bé qüestió de dies. Serà abans de la Festa Major, per posar-nos un objectiu, que les seccions de la Unió podran tornar a casa seva. Com a equipament encara no està acabat del tot, ens falta el teatre, però sí que tenim la Sala Clavé i el que és pròpiament l'edifici de la Unió i, per tant, aquesta és una realitat de la qual cosa estem molt contents perquè l'entitat i totes les seccions es mereixen tornar a casa seva com més aviat millor.

La Unipau, de fet, farà el curs d'estiu a la Unió. Entenc que faran alguna altra cosa?
Clar és el que dèiem, ho hem explicat molts cops. Això és un equipament de ciutat, un equipament magnífic situat al centre, que tothom pot veure el bonic que ha quedat i que donarà, evidentment, aquest ús a moltes altres entitats de la ciutat que també els fa molta il·lusió utilitzar la seu de la Unió per fer moltes coses. Una ciutat com la nostra plena d'activitats de tots els tipus gairebé tot l'any, segur que aquest estiu serà frenètic. Sortim de la pandèmia amb ganes de fer de tot i és un magnífic lloc per fer-hi, entre altres coses, el curs d'estiu de la Unipau.

Un altre tema que semblava, en part, resolt, que era el nou edifici de La Mirada, un cop superat diversos entrebancs, sembla que hi ha l'amenaça per part d'ADENC d'un contenciós administratiu. Si s'acabés presentant, podria fer perillar la data d'inauguració?
Aquest govern es va trobar la situació de La Mirada damunt la taula. Segurament és el problema més gran que ha hagut d'assumir i entomar aquest govern. En el trasllat se'ns va dir "La Mirada comença a caminar" (a nivell de construcció). Pensem que ja anàvem tard. Els pares tenien un horitzó quan van apuntar els seus fills en aquesta 12a escola i han anat veient com els seus fills continuen en els mòduls on van començar...una escola que més enllà de l'equipament és un projecte educatiu singular i, per tant, un gran projecte educatiu, que per això va convèncer a tantes famílies, que van fer confiança perquè tenen, a més, una magnífica comunitat educativa i una AFA molt activa i, bé, estàvem pendents de l'informe de Protecció Civil que va acabar dient "aquí no es pot fer l'escola", i això va ser no un gerro d'aigua freda, sinó molts alhora. Van ser cubells i cubells d'aigua freda sobre aquest govern que, el que va haver de fer, immediatament, és trobar solució i resposta per poder anar el més ràpid possible per garantir el projecte educatiu, aquest equipament i donar resposta com més aviat millor. Amb tot, anem molt tard i serà molt més lluny del que les famílies es mereixien, però el projecte va avançant, anem superant tots els obstacles, perquè l'objectiu és que els nens i nenes de La Mirada tinguin ben aviat la seva escola, tal com se'ls va prometre a les seves famílies. Nosaltres no atenem ni a amenaces, ni a pressions, sinó que nosaltres el que fem és des del principi analitzar quina era la situació, quina era la millor proposta...Tenim al darrere tota l'AFA que ens dona suport i agraeixo una vegada més l'empenta que ens dona, també la comunitat educativa i el departament. Per tant, l'Ajuntament de Sant Cugat el que farà és anar avançant amb el projecte executiu i la construcció de l'escola.

I els arguments ecològics que s'esgrimeixen des de les associacions ecologistes? Perquè, per poc que es toqui el bosc, una part s'ha de tocar...
El bosc de Volpelleres és un parc urbà on ja s'han fet intervencions. L'Àrea Metropolitana va fer una intervenció i per això la gent que va allà a passejar, a caminar, en bicicleta...en pot gaudir, perquè està també adequat, i nosaltres el que hem fet és, com es va fer en el seu dia, garantir que el lloc sigui un lloc on hi hagi la menor afectació possible. Els arbres que tenen valor per a la biodiversitat o perquè tenen molts anys, o pel que impliquen, es replantaran. Però la majoria d'ells no tenen aquest valor i per això hi ha hagut els estudis corresponents i la comissió d'urbanisme va avalar el projecte. Ho dic perquè això ha anat superant totes les fases, perquè si no no seríem on som. Però, a part, és més, ens hem compromès a restaurar tota la zona inicial on havia d'anar l'escola, perquè no es vegin uns efectes que puguin ser perjudicials per al mateix parc urbà. Hem explicat molts cops que farem allò que calgui perquè el projecte és plenament viable.

Com a govern s'han queixat en diverses ocasions de la situació amb la qual es van trobar l'Ajuntament i que, possiblement en algunes coses, pitjor del que s'imaginaven. Passats aquests dos anys podem dir que això ja està solucionat o absorbit i ara ja tot el que puguin fer ja no té en compte aquest llast anterior?
Malauradament no. De fet, això que em deies és la decepció més gran que he tingut com a alcaldessa i que tots els meus companys de govern corroborarien. Mai no ens hauríem imaginat com vam trobar l'Ajuntament de Sant Cugat. A nivell de recursos humans...poc dimensionat, no hi havia borses de treball per poder fer contractacions ràpides, per donar resposta a les necessitats que té una ciutat com la nostra, tan gran, amb tanta demanda de tots els tipus...després també problemes a nivell de contractació...Vull explicar també que a tota aquesta part inicial que ens vam trobar...quan vaig ser alcaldessa, portava ni 15 dies, ja vam venir els Mossos d'Esquadra a buscar informació durant les primeres setmanes i els primers mesos. Vam haver de donar moltíssima informació que demanava fiscalia, que, finalment, va fer un informe on deixava clar que hi havien hagut irregularitats i deixadesa de funcions en el control d'una sèrie de contractes i, per això, s'enviaven a l'oficina antifrau i, per tant, no s'arxivava. Precisament perquè hi veia tots aquests indicis i, per tant, nosaltres hem hagut d'estar moltes hores dedicats a posar remei a aquestes situacions. Recordo tot el tap que hi ha a l'hora de tramitar concessions de llicències urbanístiques, que és una de les coses que més ens preocupa. Nosaltres vam arribar i damunt la taula no vam trobar, en cap moment, un pla d'actuació per revertir una situació que ja feia molt de temps que hi era i que, per tant, s'hauria d'haver entomat en el seu moment per evitar aquest tap. No hem deixat de treballar per això i, al final, el que estem intentant compensar és que tot això no reverteixi més del compte a què la ciutadania no tingui resposta en allò que té dret a tenir resposta per part de l'administració com és un ajuntament.

Entre això i la pandèmia, potser molts dels projectes que hauríeu volgut fer aquests dos primers anys no s'han pogut dur a terme, entre els quals, la Biblioteca Central o el Pavelló de Can Solà...
No serien els millors exemples perquè la Biblioteca Central no és una prioritat del govern. Valorem molt bé el projecte i donem suport com a tal, però quan arribem i hem de dir "prioritzem" perquè tot no ho podem fer, no és el cas de la Biblioteca Central. Però és veritat que la pandèmia ha requerit molts esforços perquè durant molt de temps es van paralitzar moltes obres, es va haver d'atendre una emergència brutal. Serveis Socials va augmentar la demanda de persones que mai no havien anat a Serveis Socials. Un 40%. Per tant, per a una administració com un Ajuntament -malgrat que l'Ajuntament de Sant Cugat és un Ajuntament gran i amb recursos i amb prou capacitat per afrontar el que calgui- això va ser un esforç brutal. Això ha durat un any i, de fet, encara no ha acabat i ens ha condicionat amb tot. És evident que quan fem balanç dels dos anys hem de dir "fem balanç d'un any, i d'un any de pandèmia" i, per tant, això és el repte més important que hem assumit els ajuntaments i jo, personalment, com a alcaldessa el repte més important i més complicat que he hagut d'assumir a la meva vida.

Relacionat amb la pandèmia hi ha una de les coses que fa temps que es reclama per part, sobretot, dels veïns de la Floresta i les Planes que és el retorn a la normalitat dels consultoris. Ara que sembla que la pandèmia està una mica més controlada amb la campanya de vacunació no sé si ha pogut parlar amb la Generalitat. Podem dir alguna cosa als veïns?
Fa pocs dies la regidora de Salut va reunir-se, precisament, amb CatSalut, que és qui té la competència amb aquest tema. Vull recordar que l'Ajuntament no té competència en matèria de salut, i des del principi nosaltres vam traslladar aquest neguit i vam qüestionar la decisió de tancar els consultoris que, també, d'altra banda dius "home, tenint en compte tot el que hem passat, que hi hagués un reajustament tampoc no és estrany", però nosaltres sempre ens hem compromès al costat dels veïns i veïnes a insistir amb CatSalut el retorn com més aviat millor, no sé ja si de la situació anterior o, com a mínim d'una situació que ara sí que pot ser millor. El que volem és una assistència primària eficient, que estigui al costat de la gent, que resolgui els problemes de salut més imminents que tenim les persones. Aquesta pandèmia ens ha ensenyat la importància de les infermeres, dels metges i tot el personal sanitari, que han fet un gran esforç als CAP de Sant Cugat. Es van tancar els consultoris, però els CAP de Sant Cugat han fet una feina ingent.

Ara fa uns sis mesos que van fer l'anunci de compra de la masia de Torre Negra. Van dir llavors que estaven pendents de la Generalitat per poder fer aquesta compra. Què és el que falta?
Quan se'ns va oferir comprar-la, vam pensar que estàvem molt interessats a fer-ho perquè volem que aquesta torre, aquest emblema de la ciutat, torni a la ciutadania de Sant Cugat i que puguem decidir què volem fer amb un espai preciós en un entorn brutal. Quan una administració decideix comprar un immoble, doncs, necessita passar per una sèrie de processos en els quals estem en aquests moments. Estic convençuda que en breu (espero) tinguem aquesta autorització també per part de la Generalitat, però en tot cas el pressupost de 2021 recull la partida per a la compra de la Torre Negra.

Hi ha un acord de ple de defensar que el camp de golf sigui un parc urbà i no un camp de golf, però la proposta de l'INCASOL era fer una barreja. Amb quina postura estar l'Ajuntament?
El que és imprescindible, primer, és que ens facin la proposta definitiva perquè això és de l'INCASOL. La posició de l'Ajuntament va ser clara i explícita abans que arribés la pandèmia. Va ser durant el primer any de mandat, quan l'alcaldessa de Sant Cugat va traslladar-li al director de l'INCASOL que el govern de Sant Cugat no estava d'acord amb el fet que tornés a haver-hi un camp de golf a Can Sant Joan. Hem estat transparents i explícits. Ens sembla molt bé que això pugui ser un parc urbà, hi ha moltes opcions a fer perquè hi ha molt tros. Per tant, volem posar-ho a disposició de la ciutadania i ja anirem veient què en volem fer. Però en tot cas, a disposició de la gent de Sant Cugat. És evident que abans hem de passar per una cosa imprescindible que és que per part de l'INCASOL hi hagi una cessió a l'Ajuntament, i això encara no ho tenim damunt la taula. Nosaltres estem a l'expectativa del que l'INCASOL acabi decidint fer, però aquest ajuntament s'ha posicionat clarament què és el que li agradaria que fos el parc de Can Sant Joan.

Com que els terrenys són compartits amb Rubí, van de la mà els dos ajuntaments?
Sí, sí. Ho he parlat amb l'alcaldessa. És veritat que l'INCASOL ho ha parlat de forma separada amb Rubí i amb Sant Cugat. Si això va a bon port i compartim aquest parc urbà, hi haurà moltes iniciatives que les haurem de fer de forma conjunta.

Ens pot avançar algun projecte per a aquesta segona part de mandat?
Crec que el que hem de fer és anar acabant tots aquests projectes que tenim iniciats perquè al final són projectes que vam heretar, per circumstàncies diferents, com l'hipòdrom -quan l'empresa va fer fallida, que vam tornar d'haver de licitar, que hem aprofitat per millorar-ho- i, per tant, aquest projecte haurà de tirar endavant. I després també tota aquesta connexió de xarxa de carrils bici, que també és imprescindible per tenir una mobilitat més sostenible. Tenim obres pendents com el camí escolar de la Floresta, que va des del pont del diari fins a l'escola, també amb més carrils bici. També més carrils bici des de Valldoreix fins a l'entrada a la Floresta per la carretera de Vallvidrera. I, sobretot, crec que el projecte més important que té aquesta ciutat és també tancar tot aquest procés, aquesta ferida immensa que ens ha fet la pandèmia, aquesta reconstrucció econòmica i social i la seva derivada emocional. Aquesta pandèmia ha deixat tocada, en general, la societat. Gent gran, però també gent jove. Això ens preocupa i, per tant, més que mai hem de ser al costat de la nostra gent per donar resposta a necessitats més enllà de les econòmiques. Plantejar una Festa Major divertida, bonica, de retrobament, de gaudiment perquè la gent també té ganes d'això i, veient com estan anant les vacunacions i com està baixant l'índex de contagis, crec que en aquest sentit podem ser molt optimistes.



Comenta-ho a Facebook

COMENTARIS

Hi ha moltes imprecisions per no dir mentides en les afirmacions de l’alcaldesa. L’informe de Protecció Civil, dient "aquí no es pot fer l'escola", no va ser no un gerro d'aigua freda. La galleda gelafa va seu el desistiment de l’Aj. actual a protegir la via, cosa que permetia construir l’escola igual com l’INS anteriorment. Tampoc van estudiar alternatives per a trobar solució i resposta, si no que s’enmirallen en un edifici singular elloc d’un bosc singular i únic a Santcu. I, per més ‘imprecisions’ ni el pla de compensació de l’arbrat ho recull, ni es poden replantar els arbres madurs, ni el valor ecològic i geològic del bosc es pot ‘compensar’. L’informe ambiental del propi AJ. també ho diu. Diguem les coses com són, de veritat, sisplau.

Xavier Bona Garcia . Enviat el 15/juny


La pandemia, deu haver estat una broma, oi? Nivell borderline…..

Pere Ferrer Morello. Enviat el 15/juny


La pandemia, deu haver estat una broma, oi? Nivell borderline…..

Pere Ferrer Morello. Enviat el 15/juny


OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.