El Dia de Sant Esteve de 2015, La Bohèmia abaixava la persiana. Les queixes veïnals pel soroll van tenir més força que el bar musical que, durant 23 anys, va amenitzar la nit santcugatenca. La cèntrica ubicació, a l’avinguda de Catalunya, va fer molt accessible l’espai a la ciutadania, però també va escriure el comiat del conegut local embolcallat en heura.
‘Melancolíaaa’
Les portes verdes de La Bohèmia van obrir-se la Castanyada de 1992, en plena ressaca olímpica. Abans, l’immoble era una botiga de decoració, propietat de Mercè Muñoz i Eduardo de Riquer. Un viatge a la Costa Blava va inspirar Muñoz per transformar el negoci en un bar musical fent tàndem amb de Riquer.
L’objectiu de posar l’escenari a la planta baixa era introduir a la ciutat la música en directe, però un fet inesperat va canviar els plans. El fenomen japonès del karaoke aterrava al país i La Bohèmia va incorporar-lo com un afegit en la seva oferta. “Va ser un ‘boom’ que no esperàvem. La gent preguntava quan acabava el concert per pujar a l’escenari a cantar”, explica Muñoz. Les peticions de cançons confeccionaven un repertori variat: des del “Boig per tu” de Sau al ‘Vivir así es morir de amor’ de Camilo Sesto, passant per ‘Always’ de Bon Jovi.
La Bohèmia va esdevenir un local referent. La cambrera Cris Montes diu que el tracte del personal era clau en la bona acollida, juntament amb la peculiar ambientació. Muñoz ha desmentit que estigués inspirada en El Bosc de les Fades: “Volíem l’aspecte d’un hivernacle anglès, però era impossible mantenir vives les plantes… i vam posar aquells “arbres””.
La Bohèmia “de tothom”
Ho té claríssim Montes, que valora el perfil intergeneracional del públic. La clienta Helena Minuesa recorda La Bohèmia com punt de trobada amb els amics sense necessitat d’agafar el cotxe i a uns preus assequibles. Dio Herrero i Carme Rodríguez destaquen el caliu i les festes de disfresses. Un còctel que els va portar a celebrar-hi els 25 anys de casats: “Per fer-ho vaig ajudar Eduardo a condicionar el pis de dalt i des de llavors va quedar obert al públic”, afirma Herrero.
Això va suposar l’entrada de més públic i, després, de la música en viu. Amb el cicle ‘Toca’m els dijous’, bandes locals com Corcho, Dröpools o Pepe Nada podien comptar amb una plataforma de difusió, que també acollia jam sessions els diumenges a la tarda. L’exmembre de Corcho Manel Grau lamenta que la manca d’espai per als directes encara continuï a Sant Cugat “a l’espera de la sala de concerts”.
“No me hagáis corrillos!”
No hi ha festa sense mestre de cerimònies. Era el paper reservat per a Eduardo de Riquer, propietari i “ànima” de l’espai. Artista, músic i dibuixant, de Riquer era més conegut com Eduardo ‘del Bohèmia’. Va morir l’any passat als 89 anys. El seu bon humor i l’obsessió per les disfresses és el que subratlla Muñoz, mentre que Montes remarca la popular frase: “No me hagáis corrillos!”. Controlar els grupets de clients al carrer era una de les missions d’Eduardo: “Hi havia un veí que trucava a la policia cada nit”, recorda Montes.
Les trucades al 092
La Bohèmia portava gairebé dues dècades d’activitat quan la llei antitabac va virar el rumb de l’establiment. La clientela sortia a fumar al carrer i van arribar les queixes pel soroll. El local defensava el civisme dels clients, però Muñoz admet que era molt difícil reduir el xivarri. La contractació d’un porter no va sufocar el malestar.
Aquella època va coincidir amb l’eventual inauguració de l’espai gastronòmic del Mercat Vell que, segons Muñoz, també va comportar queixes pels sorolls. La gerent del bar musical explica que, a diferència de La Bohèmia, la nova proposta del mercat municipal va tirar endavant. Pel que fa a La Bohèmia, la propietat va arribar a un acord amb l’Ajuntament per cessar l’activitat a canvi d’una indemnització de 50.000 euros. Quatre anys després, l’edifici es va enderrocar per fer habitatges.
La nostàlgia de l’oci “de poble”
Tots els usuaris consultats per Cugat Mèdia constaten que l’establiment va ser un punt de reunió “de la gent del poble”. Alguns, però, no s’obliden d’altres espais com Be Bop, El Punt, TD, Barcino o Terra Dolça. Minuesa apunta que el tancament de La Bohèmia va significar l’inici del fi de “l’oci nocturn de proximitat”.
Grau lamenta que la majoria dels locals d’ara no ofereixen un tracte proper. Un nou model d’oci nocturn “més impersonal” és el que impera, segons Minuesa, com a contrast a la quotidianitat de La Bòhemia. Herrero i Rodríguez defensen que “molta gent ve de Barcelona buscant tranquil·litat pensant que això és el camp. Els molesten les campanes i qualsevol cosa”.
L’Afònic: el successor bohemi
Després d’explorar un local a les Corts Catalanes per la baixa densitat residencial, els “bohemis” van traslladar la proposta a Cerdanyola. No va prosperar. No obstant això, el somni d’un antic client, Jordi Portales, va fer realitat el 2023 la recuperació del projecte amb l’obertura d’Afònic a l’avinguda de Torreblanca: “No he copiat res de La Bohèmia, però he aconseguit comptar amb Cris, Mercè i Pepe Clemente; ells porten aquell esperit dins seu”.
L’Afònic no té sostenidors enganxats al sostre, ni una decoració extravagant, però el karaoke està enmig de la pista de ball.
Mercè Muñoz
