L’obra ‘Vilafranca’ demostra que cap família és perfecta al Teatre-Auditori

150313-espectacle-vilafranca.jpg
-->
Enllaç copiat al clipboard
14/03/15 a les 06:00h
 |  2 minuts de lectura
Secció: Cultura

El muntatge teatral ‘Vilafranca. Un dinar de Festa Major’, de Jordi Casanovas, ha aterrat aquest divendres al Teatre-Auditori, un dels equipaments coproductors. L’espectacle s’ha endinsat en el nucli d’una família tradicional catalana per mostrar tot el que s’amaga darrere d’una fotografia plena de somriures. El públic ha rigut i s’ha emocionat amb una obra que és, a la vegada, una reflexió de país.

‘Vilafranca. Un dinar de festa major’ tanca la trilogia sobre la identitat catalana d’un dels dramaturgs del moment, Jordi Casanovas. Una família, com podria ser la de cada un dels espectadors, es retroba per dinar durant la festivitat de Sant Fèlix i inicia una discussió on sortiran desafiaments, retirades de paraules, rancúnies i molt despit. La història, però, és tan real que aconsegueix que el mateix espectador identifiqui familiars amb els personatges. L’actor Manel Barceló, que interpreta un dels papers patriarques de la família nombrosa, ha explicat a Cugat.cat que a l’hora de defensar el personatge se sent identificat amb la figura del seu pare.

Declaracions

Manel Barceló

Una situació com la que es planteja en aquesta obra és habitual a dinars de Nadal i d’aniversaris. Tothom ha passat per una experiència així.

L’espectacle és molt més que la història d’una família, perquè aconsegueix també dibuixar el país des del menjador d’una casa de Vilafranca del Penedès. L’aposta del muntatge, coproduït pels Teatres Amics i l’Ajuntament de Vilafranca, demostra també que la cultura teatral pot començar amb orgull fora de Barcelona. En aquest sentit, l’actriu Marta Angelat, l’altra patriarca de la família, ha deixat clar que aquesta fórmula de crear espectacles és habitual fora de l’Estat espanyol.

Declaracions

Marta Angelat

A Anglaterra o Nova York moltes funciones giren un parell de mesos abans d’entrar a la capital. Aquesta nova manera de produir és la que ha de seguir el país.

Després de molts riures i algunes llàgrimes d’emoció, els espectadors han ovacionat els actors i han sortit del teatre pensant allò que ja sabien, que cap família és perfecta i que sovint, la realitat i la ficció s’assemblen massa. El Teatre-Auditori ha acollit una segona funció aquest dissabte abans de seguir la seva gira per Viladecans i Manresa. Si res no canvia, a la tardor, el muntatge arribarà la capital.