El públic del Teatre-Auditori s’ha convertit aquest divendres en terapeuta emocional amb el muntatge ‘Marits i Mullers’. L’obra, dirigida per Àlex Rigola i basada en el guió de Woody Allen, és un retrat incisiu, irònic i implacable de les relacions humanes i del seu deteriorament. Sobre un escenari pràcticament nu, els sis actors protagonistes han donat vida a vuit personatges que han reclamat constantment la participació del públic. L’espectacle ha donat el tret de sortida a
Dues parelles molt amigues queden per sopar i, abans de començar la vetllada, una confessa que estan a punt de separar-se. Aquest és el punt de partida de ‘Marits i Mullers’, un complex retrat de les relacions humanes que ha tornat aquest divendres a la ciutat
per confrontar els santcugatencs amb la seva idea de parella. El muntatge ofereix un retrat transversal de les relacions humanes que, a través de situacions dramàtiques manifestades amb comicitat, ha generat constants moments de complicitat amb el públic del Teatre-Auditori. Com explica l’actor Joan Carreras, l’adaptació de Rigola converteix el públic en el tercer personatge de l’obra.
Joan Carreras
Andreu Benito, Mònica Glaenzel, Sandra Monclús, Mar Ulldemolins i Lluís Villanueva han completat el cartell donant vida a vuit personatges ben diferents exposats a les conseqüències de l’amor. L’obra s’ha mantingut fidel al text de Woody Allen i ha utilitzat l’humor com a vehicle per explicar les misèries i complexitats humanes. Carreras afirma que el sentit de l’humor és ‘la principal arma’ perquè aflori la sinceritat.
Joan Carreras
Durant prop d’una hora i mitja, els vuit protagonistes han ofert un joc dialèctic per expressar sentiments amagats. Més enllà de les bromes, el silenci de quan ja no queda res a dir ha estat l’altre gran protagonista de la nit.

