Jesús Carballo: ‘La situació del comerç local comença a ser crítica’

Sant Cugat Comerç alerta que la situació del comerç local és ‘gairebé crítica’. Ho ha fet en veu del seu gerent, Jesús Carballo, en una entrevista al ‘Sant Cugat a fons’, on ha apuntat als canvis en les tendències de compra, la força del comerç online i l’àrea verda com els detonants d’aquest fet que amenaça, segons Carballo, d”expulsar el comerç del centre de la ciutat’. Segons dades de l’associació, 16 botigues adherides han tancat durant el 2018, cinc ho faran en pròximes dates i només dos dels casos han estat per jubilacions sense relleu.

En ple període de rebaixes quina és la sensació dels comerciants?

Pessimistes, i ja ve de fa molt de temps. Va començar amb la crisi, després semblava que remuntava però en realitat el que ha passat és que estem en un canvi de paradigma. El comerç es transforma amb Internet i el canvi dels hàbits del consum. Abans compràvem perquè sí, sense necessitat. Ara ens ho estem pensant més, l’acte de compra és més responsable. També afecten la proliferació de centres comercials i decisions a nivell local que no ajuden. Això sí, creiem que és una tendència perquè ja no hi ha un període de rebaixes clarament delimitat, ara s’ha de vendre rebaixat durant tot l’any.

I davant d’això, què pot oferir un comerciant?

Hem de pensar que en temes de producte i preus, la gran distribució té un marge que mai no podrà tenir un comerciant. Són fabricants de producte que l’estan venent directament en botiga. I aquest marge el tenen per fer promocions contínues. Però el tracte, l’assessorament i l’atenció al client no és la mateixa. En una d’aquestes grans marques hi ha molt poc personal i si et trobes que hi ha gent, trobar algú per preguntar és molt diferent. En canvi, en un comerç local, et trobes algú que et saluda, que t’atén i que et coneix.

Ha canviat la manera de comprar?

Abans, un home es comprava un vestit i era l’únic que tenia en tota la vida. Vam passar d’això a tenir-ne sis o set i ara potser ens hem adonat que no els necessitàvem. Ara som més racionals a l’hora de comprar. És un hàbit que es quedarà per sempre més.

Un punt fort del comerç local pot ser la tendència de comprar producte de proximitat.

Això funciona en l’alimentació. Si bé diem que el sector està anant malament, el menjar va bé, precisament per aquesta tendència. Després de l’època de les marques blanques i el comprar barat, cada vegada més pensem què mengem. Potser en sectors com la roba no estem disposats a fer aquesta reflexió i tenir menys peces a l’armari. Els costos pugen moltíssim i el preu hauria de ser car. I sembla que, si un producte és car, el que l’encareix és l’últim de la cadena, el comerciant, i això no és així. És el preu de la mà d’obra el que puja el preu final. Però crec que a poc a poc anirà apareixent aquesta tendència però encara és d’hora.

Parlem de Sant Cugat en particular. Quines solucions es poden plantejar a tot això?

< vam sortir molt satisfets perquè se'ns va escoltar. Creiem que ara l'Ajuntament és conscient de la situació, que comença a ser crítica. Una de les mesures és la d'augmentar la tarifa

a 30 minuts, perquè pensem que els comerços del centre estan molt lluny de les zones d’aparcament i pot ser que consumeixis aquests 15 minuts només en el desplaçament fins a la botiga. Per una altra banda, creiem que s’ha augmentat massa les places d’àrea verda i que són molt cares. Pensem una possible solució, que ja s’aplica a Barcelona, que és que algunes places puguin ser de dos colors, blau i verd, en alguns moments del dia. Els clients diuen que deixen d’anar a comprar perquè han de pagar per aparcar. Dit això, ens hem de posar deures com a comerciants, molts establiments obsequien amb minuts d’aparcament i volem que això s’ampliï. Això sí, hi ha un problema, perquè hi ha molts models d’aparcament, privats, públics, àrea blava i àrea verda i no hi ha un tiquet comú. Per això, ens agradaria que es pogués fer a través de la targeta de fidelització Sant Cugat a la Butxaca. L’alcaldessa ens va dir que ho veia bé i que hi treballarien i això ens satisfà.

Els comerciants no es plantegen anar a buscar el client?

Això de la zona verda està provocant que hi hagi comerciants que pensen en marxar del centre. És un perill perquè si ho fan molts, ens quedarem sense comerç al centre de la ciutat, que és la perversió de tot aquest sistema. Coneixem un comerç que ja ha ampliat la localització a fora per veure què passava amb el centre. A Barcelona es deia que s’expulsava els veïns del centre i a Sant Cugat ens podem trobar que s’expulsa els comerços per anar a zones on es pugui aparcar.

L’única manera que sobrevisqui un comerç és que sigui propietari del local? L’accés a la superfície comercial és tan difícil com al lloguer?

No us ho podeu imaginar. Pagar un lloguer al centre de Sant Cugat és molt complicat. Fins i tot venen grans marques, proven durant un temps i marxen. I això també va en contra del que ofereix el centre. Si vaig a un lloc i hi ha una botiga de roba, el dia següent hi ha un bar i després una altra cosa, no ens agrada com a client. És molt difícil, estem pagant preus de zones cares de Barcelona quan el trànsit de persones no és el mateix. Des que es va implantar la zona verda, el primer mes es va reduir el pas de persones en un 20%. En els següents va ser d’un 15 i a l’agost, quan no funcionen les zones blaves i verdes, va ser d’un 2%. Això provoca que passin menys persones. Hem de buscar solucions i esperem trobar-les però en aquest camí és possible que morin molts comerços.

La transició a la ciutat sense cotxe arribarà. Tot això és l’inconvenient de ser els primers en prendre la decisió?

El problema és que abans de prendre-les, s’han de valorar les conseqüències. Si la ciutat sense cotxes vol dir ciutat sense comerç, haurem de decidir què volem. Si no tenim comerç, promocionarem els desplaçaments de vehicles cap als centres comercials, que provoquen també consum de benzina i embussos. Volem ciutats compactes? Ciutats amb béns i serveis? Què volem? Això és el que crec que hem de debatre abans de prendre segons quines mesures.