Sant Cugat aprova un pressupost de 152,7 milions per al 2021, “el més alt de la història”

Sant Cugat disposarà d’un pressupost municipal de 152,7 milions d’euros per aquest 2021, la xifra més alta de la història i que representa un increment del 2,37% respecte al del 2020, els primers comptes del tripartit de govern. La proposta, que s’ha aprovat inicialment aquest dilluns en un ple municipal extraordinari, comporta un “canvi de paradigma” en la manera d’organitzar les inversions, que també augmenten un 55% respecte a l’any passat, però que es faran més “globalitzades per àmbits” i no tan destinades a projectes concrets, per tal que siguin més adaptables segons les prioritats de cada àrea, segons el govern municipal. El document, això sí, només ha comptat amb els vots favorables dels tres partits del govern, ERC-MES, el PSC i la CUP-PC, mentre que Junts i Cs hi han votat en contra.

L’objectiu és que sigui un pressupost “realista” i que es tradueixi en les polítiques estratègiques que marca el Pla d’Actuació de Mandat (PAM) del 2020-2023. El pressupost, segons ha explicat el primer tinent d’alcaldia i responsable de l’àrea d’Economia, Pere Soler, és una “eina” per a desenvolupar polítiques, i que aquests comptes, diu Soler, “comencen a semblar-se al que volíem i pel qual vam fer el pacte. A més, l’augment de les inversions va acompanyat d’un increment de la despesa i l’endeutament per pal·liar els efectes de la crisi de la Covid-19, amb 17,5 milions d’euros provinents del romanent del pressupost del 2020. Segons expliquen des del govern, l’amortització del deute feta l’any passat

ha contribuït a rebaixar la pressió financera i, per tant, a disposar de més recursos i “tenir més capacitat inversora amb endeutament i finançament extern”, provinent d’altres administracions supramunicipals. Es tracta, segons el primer tinent d’alcaldia, d’un “nou enfocament” i d’un “salt endavant” per treballar cap als vuit objectius estratègics del full de ruta del govern: l’emergència habitacional, la dignificació de les polítiques socials, l’aplicació de polítiques feministes i d’igualtat, la transició ecològica, les polítiques d’educació, cultura, esports i lleure, el desenvolupament urbà sostenible, l’ocupació de qualitat i la bona gestió dels recursos públics. Tot plegat amb “l’expertesa” del primer any i amb la recuperació econòmica i social de la crisi causada per la pandèmia com a repte.