El 27 d’abril de 1972, Gabriel Ferrater es va suïcidar al seu pis de Sant Cugat, a la rambla de Ribatallada. Enguany es compleixen 100 anys del seu naixement a Reus i 50 de la seva mort a Sant Cugat i, per commemorar-lo, aquest 2022 s’ha declarat l’Any Gabriel Ferrater. El poeta va deixar una forta empremta a Sant Cugat; el seu llegat perviu a la ciutat amb el concurs de poesia i la biblioteca que duen el seu nom, entre moltes altres coses. També, des del 2017, es fomenta la divulgació del seu llegat amb l’Associació Gabriel Ferrater.
Gabriel Ferrater va arribar a Sant Cugat el 1965 amb la que, en aquell moment, era la seva dona, Jill Jarrell. Van venir a la ciutat perquè “era un lloc tranquil”. Així ho remarca el president de l’Associació Gabriel Ferrater, Joan Tres, a Cugat Mèdia. Pel que fa a la celebració de l’Any Ferrater, Tres ha assegurat que serà un any “important” perquè “permetrà que es conegui molt més” al poeta. Durant aquest 2022, ha explicat, es començarà a editar la seva obra completa, la seva biografia i es faran molts actes relacionats amb Gabriel Ferrater. Tot plegat, “farà que es divulgui molt més la seva figura i la seva obra”. L’escultor Pep Codó, conegut de Gabriel Ferrater, ha recordat que tenia uns 16 anys quan va conèixer el poeta i que els va presentar Eugeni Canas de la següent manera: “Pep Codó, escultor; Gabriel Ferrater, poeta”. Codó ha remarcat que “conèixer a algú que fa temps que es dedica a una disciplina artística” com era Ferrater el va “impressionar”. L’artista santcugatenc també ha rememorat les trobades que tenien lloc a l’antic bar El Mesón. No eren trobades organitzades, sinó que “la taula augmentava a mesura que arribava la gent”. Unes cites que unien intel·lectuals, cada un amb la seva disciplina i que “eren molt brillants”, i feia d’aquestes unes trobades “molt estimulants”. Pel que fa al llegat que Ferrater ha deixat a la ciutat, Codó ha detallat que, tot i que en aquella època Sant Cugat era “un poble amb molt poc interès per la cultura” hi havia “un nucli petit a qui si li interessava molt”. Gabriel Ferrater va esdevenir un “estimulant d’aquest nucli” i, per a aquells que el van conèixer, “va ser un exemple”.
