Any 2036. Ca n’Ametller ja és un barri consolidat amb 13.000 nous veïns i veïnes. Té equipaments culturals, zones verdes i transport públic que funciona raonablement bé. Al centre de la ciutat, celebrem que finalment tenim una biblioteca nova, una nova xarxa de bus, els Quatre Cantons peatonalitzats, les escoles estan totes climatitzades… Les coses han millorat, però no per a tothom igual.
El preu de l’habitatge ha continuat pujant aquesta dècada, com sempre passa quan arriben grans desenvolupaments urbanístics. Dels 3.200 habitatges assequibles promesos el 2026, una part significativa s’ha mantingut protegida, però una altra s’ha anat filtrant al mercat lliure. I els que eren privats, han resultat ser pisos d’ultraluxe. I els i les joves? Encara marxen. Perquè 13.000 persones noves competint pel mateix mercat no ha facilitat l’accés a l’habitatge, l’ha complicat més.
A Les Planes encara esperen que es millori el manteniment dels carrers. A la Floresta segueixen sense la biblioteca de barri. A Volpelleres continuen sense un centre cívic amb cara i ulls. Edificis com l’Antic Ajuntament, Can Rabella, Can Canyameres, la Villa Montserrat o Torre Negra estan en un estat cada cop més ruïnós, i Serveis Socials segueix sense un edifici digne on desenvolupar la seva tasca essencial.
Retrocedim a 2026, avui. Encara som a temps d’exigir que l’ambició transformadora no sigui selectiva: si defensem habitatge assequible, blindem el 30% d’HPO també a la ciutat consolidada. Si volem equipaments, completem primer els que falten. Si apostem per la qualitat urbana, apliquem-ho on ja vivim, no només on projectem créixer.
Crec que molts santcugatencs i santcugatenques compartim que els grans projectes con Ca n’Ametller no són cap panacea. Jo vull un Sant Cugat que equilibri creixement amb justícia, que no deixi enrere els barris d’avui mentre somia amb els de demà. Posem-nos-hi.
RAMON GUTIÉRREZ és portaveu d’En Comú Podem
