Sant Cugat reviurà un Nadal més un dels episodis més foscos de la seva història amb el retorn de ‘Pedra i Sang’, la tragicomèdia musical basada en l’assassinat de l’abat Arnau de Biure durant la missa del gall de 1350. L’espectacle arriba enguany al quart de segle coincidint amb els 675 anys de la mort de l’abat Biure. El públic podrà gaudir de la funció en sis sessions, el 25, 26, 27 i 28 de desembre, a la sala capitular del Monestir. L’espectacle, dirigit per Martina Vilarasau, té una durada de 90 minuts i el preu de l’entrada és de 15 euros.
El text de ‘Pedra i Sang’ és obra de Josep Maria Jaumà i es nodreix d’una barreja de llegenda i història. L’hisoriador Domènec Miquel ha contextualitzat en diverses ocasions els fets que narra la història. Cugat Mèdia n’ha fet un resum dels punts més destacats.
Context històric
L’assassinat de l’abat Biure pel cavaller Berenguer de Saltells, és un clar exemple de les disputes entre nobles i eclesiàstics pel control de la terra a mitjans de segle XIV. En aquell moment, el Monestir de Sant Cugat tenia extensos dominis territorials i una part d’aquests estaven infeudats a cavallers que dirigien l’explotació agrària a canvi d’uns pagaments. La família Saltells, era la que s’ocupava dels dominis de Cerdanyola.
La dècada de 1340 va ser especialment convulsa. El rei Pere el Cerimoniós va conquerir el regne de Mallorca i els comtats de Rosselló i Cerdanya al seu cosí i cunyat, Jaume III de Mallorca. Arribats a aquest punt, el rei va intentar que les Corts juressin llealtat a la seva filla Constança com a hereva al tron, però els nobles d’Aragó i València es van revoltar perquè no volien ser manats per una dona. Arran d’aquesta negativa, el rei va convocar a tots els seus cavallers a host i cavalcada, perquè l’acompanyessin en la lluita. No participar-hi, significava perdre la condició nobiliària.
Un conflicte d’herències i poder
El noble cerdanyolenc Raimon de Saltells era massa gran per anar a la guerra. Això va fer que fos el seu fill Berenguer qui ocupés el seu lloc. Quan la seva dona va morir, Raimon, ja vell i malalt, es va refugiar al monestir de Sant Cugat on va morir víctima de l’epidèmia de pesta negra que va afectar Europa el 1348.
Abans de morir, al·legant que desconeixia si el seu fill era viu o mort, Raimon va deixar tots els seus béns al monestir i va fer una reserva de 10.000 sous que li havien de donar a Berenguer en el cas que retornés de la guerra.
El detonant del crim
Tot i que el dret català prohibia desheretar els fills sense la intervenció d’un jutge, es va arribar a un pacte: el monestir es quedava les terres, però havia d’indemnitzar l’hereu amb 47.340 sous. L’abat Biure, però, es va negar a pagar un cop passat el termini de sis mesos, al·legant falta de liquiditat per l’impacte de la pesta negra, que havia matat molts pagesos i, per tant, els ingressos del monestir havien disminuït. Davant d’aquesta situació, Berenguer de Saltells va matar l’abat Biure la nit de Nadal de 1350 al temple del monestir davant la presència dels vilatans.
Va ser un crim d’Estat?
Una de les grans incògnites que ‘Pedra i Sang’ planteja és si Berenguer de Saltells va actuar sol o sota una protecció superior. L’historiador Domènec Miquel suggereix la tesi d’un “crim d’Estat” sota la següent hipòtesi. Quin sentit tenia matar l’abat si sabia que els béns dels assassins passaven a mans del rei i que, per tant, ho perdria tot. La sospita neix de la reacció del rei Pere el Cerimoniós: tot i condemnar el crim, va donar un mes de marge als assassins per presentar-se davant el veguer, un temps que a la pràctica va servir perquè poguessin fugir amb el botí.
