Aquesta setmana, per un costat, la regidoria d’Igualtat, Drets Socials, Feminisme i Cooperació ens anunciava amb entusiasme i desbordant alegria que el procés de regularització massiva permetrà que a Sant Cugat 3.500 persones migrades arrangin la seva situació administrativa. Ens volen fer creure que fins ara aquestes persones ja vivien a Sant Cugat? En tot cas, tant si hi eren ja abans o si arriben ara des d’altres punts d’Espanya més tensionats, a Sant Cugat tindrem un problema important de gestió demogràfica, social i econòmica.
Per una altra banda, la Regidoria d’Habitatge ha anunciat la propera promoció de 110 pisos plantejats a Can Trabal, Can Vasconcel, la Colònia Duran o Can Menta.
Després de conèixer aquestes dues notícies, només cal que els lectors lliguin caps i facin un senzill exercici d’aplicació dels criteris vigents d’accés als ajuts econòmics i també a l’accés a l’habitatge públic per imaginar les possibilitats que té una persona amb arrelament a Sant Cugat d’accedir a un d’aquests habitatges i ajuts.
Si ens ho mirem des del punt de vista d’aquest govern i dels grups polítics que els fan el joc, hauríem d’estar contents i feliços perquè ens brinden l’oportunitat de ser conseqüents amb aquell “volem acollir” o amb el “la diversitat cultural ens fa més rics” o amb el mantra de “la convivència i la diferència cultural no són incompatibles”. Hi ha tot un barri que viurà en primera persona aquesta transformació social i que podrà “gaudir” de l’oportunitat de comprovar que bé que funciona la integració de persones que venen de fora. La ciutat sencera, de retruc, en viurà les meravelles que ens venen a aportar. Per exemple s’espera una allau de nous membres apuntats a les entitats culturals locals i es calcula que la brutícia de Sant Cugat serà ja un record perquè les persones que arriben tenen com a prioritat cultural mantenir la neteja i cura dels espais públics i vetllen sempre pel respecte al descans dels altres. De la mateixa manera, tothom coneix l’interès d’aquestes cultures en la promoció dels drets de les dones i dels homosexuals. Tot apunta que serà una autèntica festa de la diversitat com pintava la Pilarín Bayés en els seus entranyables dibuixos. Segons aquests grups polítics, els barris afectats -i tot Sant Cugat- poden estar de festa i a VOX ja podrem plegar veles i deixar la política municipal perquè quedarà demostrat que tot el que vaticinàvem eren cabòries, ximpleries i deliris.
Seriosament: els nous conjunts d’habitatges públics previstos evidencien el compromís dels qui manen a casa nostra amb uns determinats col·lectius per davant de les famílies arrelades a Sant Cugat. Per nosaltres, en canvi, Sant Cugat hauria de fer un esforç previ per proveir la ciutat dels serveis, equipaments, recursos públics i infraestructures per poder assumir una nova ciutat com la que ens plantegen. En tot cas, abans d’emprendre una transformació demogràfica tan profunda i traumàtica caldria pensar bé si ens convé o no i, en tot cas, consensuar-ho amb el poble. Poseu urnes al carrer que, quan voleu, bé que ho feu. Volem decidir.
Per nosaltres el risc és evident: la ciutat no pot absorbir totes les demandes si no va acompanyada de millores sostingudes i planificades en tots els aspectes. Sense això, qualsevol debat sobre inclusió és només retòrica, demagògia i populisme. El nostre poble es troba davant d’una decisió de fons; o afronta aquest debat amb pragmatisme —acceptant que implica tensions, prioritats i límits— o continuarà instal·lada en una narrativa confortable que ja no es correspondrà amb la realitat i qui en pagarem les conseqüències serem les famílies que perdrem qualitat de vida i veurem com empitjora la convivència als nostres barris. Nosaltres fa temps que ho denunciem i ens hi oposem amb tota la nostra força.
Jordi Guirado és regidor de Vox.
