Per què va decidir investigar la relació entre la intel·ligència artificial i l’educació?
Va ser una temàtica que em va interessar molt abans de l’arribada de ChatGPT, quan es va començar a pensar com utilitzar els ordinadors per ensenyar millor. El meu interès sempre ha estat en com la tecnologia pot ajudar a aprendre.
Però la IA ha canviat les regles del joc
El terme “intel·ligència” no és gaire acurat. A mi m’agrada més parlar de “sistemes d’imitació cognitiva”. La IA pot generar bons resultats que en determinades tasques poden ser molt útils, però no deixa de ser una imitació del que fem els humans.
L’any passat va publicar ‘Usos creatius de la intel·ligència artificial en l’educació’, amb l’Àlex Urmeneta. Què la va empènyer a escriure’l?
Fins fa poc, semblava que la IA tenia poca relació amb l’educació, però la popularització de les eines generatives ha fet que tothom s’hi interessi. Ara té un impacte en la producció de textos, imatges, vídeos i sons, i això interpel·la tota la comunitat educativa. Necessitem pensar com volem utilitzar aquestes eines.
A qui va dirigida la guia?
Principalment, a mestres i investigadors, però també l’han utilitzat administracions i departaments d’educació.
Proposen una escala de l’1 al 6 per classificar els nivells de compromís en l’ús de la IA
Sí. Aquesta escala serveix per diferenciar entre usos passius i creatius de la tecnologia. De vegades, fem servir la IA sense ser-ne conscients, com quan consumim contingut recomanat. La clau és que els docents tinguin criteri per decidir quan i com utilitzar aquestes eines.
Quins són els riscos d’introduir la IA a les aules?
Aprendre requereix esforç, repetició i freqüència. Si els alumnes deleguen massa tasques a la IA, van en contra del seu propi aprenentatge. És com si anem al gimnàs, ens fem un selfie i marxem, és fer trampa. La IA pot ajudar si ja tenim la competència adquirida, però no podem delegar sense coneixements previs, especialment pel que fa a la qualitat de la informació.
Com es pot ensenyar als estudiants a detectar continguts falsos generats per IA?
Necessitem coneixements disciplinaris sòlids, tant alumnes com mestres. Cal una educació més potent en la lectura d’imatges i l’anàlisi de fonts. No podem ignorar el tema: cal parlar-ne amb l’alumnat, saber què fan i acompanyar-los per garantir un ús ètic i crític.
La desinformació és una gran amenaça, especialment en context d’IA
Cada eina d’IA està creada per empreses o governs concrets, i això pot comportar censura, tan evident com subtil. Per exemple, investigadors d’Ucraïna ens han alertat que moltes IA desenvolupades a Rússia censuren molt contingut relacionat amb Ucraïna.
Un altre aspecte és la censura per omissió, més difícil d’identificar i que trobem en l’àmbit de les ciències socials. Hi ha temes que són socialment controvertits i que hem de tractar amb molta cura a l’aula. Això una persona ho pot gestionar, però aquestes eines estan precensurades per no entrar en cap polèmica. El paper dels docents serà clau en aquest context.
Però també se’n pot fer un ús positiu.
Sí! De fet, els alumnes ens han ensenyat molts usos que són interessants. És una eina fantàstica si l’alumne té el desig d’aprendre. Ara bé, un alumne que no creu en el procés d’aprenentatge l’utilitzarà per tenir directament la solució.
Quin paper han de tenir les famílies en l’ús de la IA a l’educació?
El context socioeconòmic de cada família influeix molt en els usos de la tecnologia. És important que les famílies tinguin regles clares i que hi hagi una relació escola-família per definir usos compartits, especialment durant l’adolescència, quan comencen les pressions socials per tenir mòbil, per exemple.
És factible trobar l’equilibri entre innovació i ètica a les aules?
Sí, la clau és no ignorar el tema. Hem d’apropar-nos a la “fera” tecnològica, conèixer-la i posar-hi regles. Si no ho fem, els alumnes igualment utilitzaran aquestes eines pel seu compte. Cal parlar-ne i establir criteris clars.
Un dels reptes és que moltes eines que utilitzem no són europees i, per tant, no tenim control sobre l’ús de les dades. Cal apostar per eines desenvolupades a Europa que compleixin les nostres expectatives de privacitat i ètica, especialment amb el tractament de dades de menors.
Com t’imagines l’ús de la IA a l’educació d’aquí a 10 anys?
Crec que hem de fomentar una “esperança activa” i construir escenaris que ens engresquin. La IA pot ajudar a personalitzar l’aprenentatge i fer diagnòstics més precisos, però cal garantir l’accessibilitat i la formació dels mestres per repensar les activitats i usos.
Quin missatge final donaries a les famílies i la comunitat educativa?
Parleu amb els vostres fills, amb els alumnes i amb els col·legues de la universitat. Pregunteu-los què estan fent i ajudeu-los a definir des d’un punt de vista ètic què és adient i què no. Val la pena saber què s’està fent i compartir-ho entre companys.
