Les discoteques, per a la majoria de la gent, tenen un record reservat al calaix de la memòria. El 27 de febrer de 1986 obria portes, a l’avinguda de Rius i Taulet 120, la discoteca Chic Sant Cugat, un referent de l’oci nocturn juvenil de Sant Cugat instal·lat en l’imaginari col·lectiu. Fa 40 anys començava la història d’un projecte que volia omplir el buit d’oferta d’oci nocturn a la ciutat per evitar que els joves marxessin fora, sobretot a Sabadell i Barcelona. Una aventura que va superar les expectatives de gestors i clients amb un efecte crida que va atrapar l’atenció de públic de tota la província i d’arreu del país.
‘Pump up the jam’
Una idea va encendre la pista de ball. La del promotor del Mercantic, Octavi Barnils, que a mitjans dels 80 veu necessari que una ciutat de 35.000 habitants tingui una discoteca: “Va ser una fita per a l’oferta d’oci a Sant Cugat”. Per fer-ho realitat s’associa amb Vicenç Puig Amat i Joan Duran Elías, responsables de Grup Chic. Ells havien creat Chic Molins i Chic Privée Barcelona, experiències que van replicar a Sant Cugat, però “amb identitat pròpia”.
El 1986, la ciutat ja es distingia per tenir una bona comunicació gràcies a l’AP-7, la C-58, la carretera de Rubí i la comarcal 1413. Això, sumat a la ubicació estratègica de l’edifici, als afores de la ciutat, era el còctel perfecte. La discoteca era un pol d’atracció a l’àrea metropolitana, tot i que els santcugatencs eren, als inicis, el públic predominant.
“Poder anar caminant a la discoteca tenia un valor afegit, sobretot per als alumnes de l’Angeleta”, recorda Helena, que subratlla que això propiciava que bona part del jovent local es donés cita a Chic. Els “autòctons” acudien, sobretot, a les sessions de divendres nit i diumenge tarda, afirma Javier Cugat “Moncho”, DJ de l’espai als anys 90 i últim director de Chic: “Els diumenges trobaves els treballadors de Sant Cugat que l’endemà havien d’apujar la persiana”. Dissabtes era el dia gros de recaptació amb les sessions de tarda amb el públic més jove i la sessió de nit.
La discoteca tenia dues plantes amb diferents ambients. Els joves es movien a ritme de New Order i Technotronic amb la mirada posada a la icònica piscina de la planta superior: “Tothom estava pendent de qui hi cauria aquella nit”. La piscina era, segons Vicenç Puig, una manera “de captar el públic que buscava el mar de Barcelona”.
‘Rhythm is a dancer’
El ritme manava. Quan el 1991 s’inauguraven els túnels de Vallvidrera, Chic Sant Cugat ja era una discoteca molt popular. S’iniciava una dècada daurada basada en un model d’èxit, segons Puig: “Chic Sant Cugat era el vaixell insígnia del Grup Chic, cap discoteca de Catalunya li feia ombra”. Ni tan sols la mítica Studio 54 de Barcelona, després Chic Studio 54. La competència, però, va ser dura. Octavi Barnils, que s’havia desvinculat de Chic Sant Cugat, va portar l’oci a l’aire lliure a la carretera de Rubí: aterrava Sant Cugat Airport, més conegut com ‘Els Avions’. Per postres, el promotor del Mercantic, que naixia el 1992, també va crear Cafè Belgrado, just al costat de Chic Sant Cugat.
La recepta Chic Sant Cugat havia funcionat. “Un edifici de nova construcció amb bona ubicació, instal·lacions atractives i bona atenció del personal eren la marca de la casa”, resol Puig posant números sobre la taula: “Cada cap de setmana passaven 7.500 persones i recaptàvem 10 milions de pessetes”. Per dinamitzar les nits, els responsables van introduir el format de convidar cares conegudes com OBK, els concursants d'”Operación Triunfo” o Leticia Sabater.
Un altre dels reclams de Chic era la targeta VIP. “Vendre un ambient selecte i glamurós era una qüestió de marca”, apunta Barnils. Un exalumne de l’Angeleta, Andreu, parla de l’accés: “No recordo que mai no ens deixessin entrar, òbviament els primers cops no teníem l’edat ni de broma. Sempre entràvem quan tancaven els bars del costat, Terramar i Yesterday”.
‘Children’
Per donar a conèixer Chic Sant Cugat als adolescents del poble, la discoteca organitzava desfilades de moda perquè recaptessin diners per al viatge de fi de curs. Mireia Puente, exestudiant de l’Angeleta, va presentar-ne una: “Totes les botigues i perruqueries van acceptar quan vam demanar la seva col·laboració”. Helena hi va desfilar: “Tinc bons records amb l’Angeleta Ferrer, però vist amb perspectiva no comparteixo que els participants s’escollissin a partir de les votacions dels companys”. Natxo Vàzquez, exalumne de l’Arnau Cadell, en destaca “que et canviaves de roba entre bastidors i això et permetia descobrir els llocs més secrets de la discoteca”.
Vázquez afegeix: “Chic era el primer pas d’entrada cap a l’edat adulta i a les primeres festes”. Opina igual Íria Fernández, exalumna d’El Pinar: “Deies “L’última i marxem!”, sorties amb les sabates a la mà i la sensació que no tenies pressa per créixer”. Paul Bradley recorda la parada de frankfurts quan sorties de Chic: “Era molt necessari! Una bona revifada quan tornaves a casa caminant”.
‘The final countdown’
A finals dels 90 es va fer més evident l’altra cara de l’oci nocturn: les queixes veïnals. Fonts consultades recorden que l’èxit de la discoteca va topar amb el creixement de la ciutat. A la zona residencial dels voltants de Chic, la convivència va ser “complicada”, comenten aquests veïns. Per a molts, l’arribada del cap de setmana “era dura”, especialment per la mobilitat que generava una discoteca molt popular a àmbit metropolità.
Vicenç Puig admet que va ser una època “difícil” i “Moncho” dona més arguments: “La consolidació de Sant Cugat Centre Comercial també va transformar els hàbits d’oci dels joves santcugatencs”. Començava a sonar la cançó de comiat per al Chic: “Jo no crec que fossin les queixes veïnals les que motivessin el tancament de la discoteca- exposa Barnils- hi havia una evolució del mercat, la Zona Hermètica de Sabadell s’imposava… Va ser una suma de factors”.
A la dècada dels 2000 s’enceten les converses entre l’Ajuntament i els propietaris de Chic per traslladar el recinte a la zona d’oci de la carretera de Rubí, on l’empresa ja explotava Les Carpes a l’estiu després que Barnils traspassés el negoci. El conveni signat amb la propietat marcava que la discoteca marxava a l’altra banda de la C-16 a canvi d’una concessió d’explotació per 40 anys. L’enderroc de la discoteca va arribar al 2008, quatre anys després del tancament, per destinar el sòl a usos hotelers i comercials.
‘What is love?’
El 2004 Chic Sant Cugat va abaixar la persiana. 22 anys després, DJ “Moncho” és el responsable d’una festa de record per traslladar clients i extreballadors a l’època “inoblidable” de Chic. Aquest dissabte, 28 de febrer, els nostàlgics del Chic celebraran els 40 anys del recinte a Lapikkara de Barberà, a partir de les 17:30, amb un homenatge al desaparegut Andrés Ortega, cap de sala de la discoteca. Com han exhaurit entrades, a l’estiu es farà una nova festa de commemoració dedicada a la famosa piscina.
A la zona de l’antic Chic, ara hi ha l’hotel Venture. I davant, el que popularment es va batejar com “la rotonda del Chic”. L’únic vestigi d’un temps que, per alguns, encara perdura a la memòria. L’únic calaix on no entra la pols.
