Sota el finestral de l’entrada de la masia de Can Bell es pot veure una llosa de pedra datada de l’any 1525, fa 500 anys. Aquesta data ressona per cadascun dels racons de la finca, ja que és l’any en què s’hi va instal·lar el primer membre de la família Bell. Des d’aleshores, la família ha viscut a la finca de manera ininterrompuda.
Actualment, a la finca, situada al cor de Collserola, encara hi viuen en Jaume Bell, la Luci Casanova i en Ferran Bell, un dels fills. Aquest últim recorda a Cugat Mèdia els anys de la seva infantesa, dels quals en té molt bons records: “sempre corria amunt i avall, enfilant-me pels arbres, i amb el meu pare anàvem a buscar bolets, quan no hi havia tants porcs senglars. Era un contacte amb la natura constant, malgrat que estem enmig de l’Àrea Metropolitana de Barcelona”.
Les vinyes de Can Bell
Aquest contacte amb la natura encara dura avui, i des de fa uns set anys va acompanyat d’un projecte que han impulsat des de la mateixa família Bell: el cultiu de vinyes. Motivat per voler fer “vida de camp” a més de viure-hi, en Ferran li va proposar al seu pare d’impulsar el cultiu de vinyes i l’elaboració de vi, i de seguida va rebre el seu suport, així com el de tota la seva família. Explica que ell se n’encarrega de la part més vinculada al cultiu i que tant el seu pare com els seus germans l’ajuden amb el tema burocràtic.
Van decidir cultivar una sola varietat, xarel·lo, i la van escollir per diversos motius. Primer, per nostàlgia, ja que, segons explica Ferran, volien rememorar el passat vitivinícola del municipi. D’altra banda, també van considerar que era una varietat “bastant soferta a la sequera”, i era un punt a tenir en compte pensant en el canvi climàtic que vivim. Ara ja porten set anys de recorregut, però la família explica que, tot just ara, comencen a veure els fruits de la feina feta. Els beneficis que els aporta aquest projecte, de fet, els destinen al manteniment de la finca.
La masia
Un dels punts principals de la finca de Can Bell és la seva masia. Amb el pas dels anys, la seva estructura s’ha anat deteriorant, i ja fa un temps que és necessari fer-hi una intervenció important per tal de restaurar-la. Ara mateix està apuntalada, i no s’hi pot accedir pel perill que suposa, a causa del seu mal estat. La família lamenta que les obres ja haurien d’haver començat fa un any i mig, però van patir diversos entrebancs amb la concessió dels permisos que necessitaven, i quan els van aconseguir, es van trobar que no tenien un paleta disponible. Tot i això, són optimistes, i esperen que de cara a aquest mes ja puguin portar tots els estris cap a la finca i començar a arreglar “una part del sostre de la masia, que és la més perjudicada.” La intenció també és continuar amb la resta de la casa. A hores d’ara, no tenen una data establerta perquè s’acabin les obres: “no tenim cap mena de pressa, volem que la feina que es faci, es faci bé i amb tot el carinyo del món”.
Una feina de 24 hores
Si bé la família Bell se sent una privilegiada per viure en una finca envoltada de natura, també reconeixen que “no tots els dies són dissabte i diumenge”. Aquest estil de vida va acompanyat d’una feina diària per mantenir la finca i tot el seu voltant, una tasca que comporta molt d’esforç i dedicació i que han de combinar amb la vida que tenen fora, sigui amb la feina o amb la família. Al final, els dies tenen 24 hores, i a vegades se’ls fan curts per assumir tota la quantitat de feina que requereix la vida al camp. Tot i això, no ho canviarien, ja que s’hi senten molt a gust.
Tant en Ferran com els seus germans són molt conscients que Can Bell és un dels pocs vestigis que queden del Sant Cugat rural, i això els dona encara més empenta per seguir-la tirant endavant, i aconseguir, per què no, que Can Bell sumi 500 anys més d’història.
