El Monestir de Sant Cugat és, sens dubte, un dels punts més emblemàtics del municipi. Es tracta d’un monument amb molta història, però no només això, sinó que entre les seves parets s’amaguen molts secrets i curiositats, tant a nivell arquitectònic com també dels usos que se n’ha fet al llarg del temps. Des dels Museus de Sant Cugat ens expliquen quines són les claus per entendre aquesta joia santcugatenca.
Una construcció històrica
El Monestir com a tal està documentat des del segle IX. Ara bé, també hi hem d’afegir els seus antecedents d’època romana: en aquest cas, el que trobem és una església paleocristiana que data del segle V, les ruïnes de la qual actualment es poden veure a l’interior del claustre. Es tracta d’una església que es creu que va estar en ús fins ben entrada l’època monàstica, cap als segles X i XI. Es tracta d’una construcció que donava singularitat al territori, ja que no era habitual.
L’any 878 es documenta per primera vegada l’existència del Monestir de Sant Cugat: “Coincideix amb un moment de plena expansió dels monestirs, ja que els monarques carolingis els utilitzaven com a unitats per organitzar el territori i colonitzar les terres, un moment d’expansió davant les terres que havien conquerit abans els musulmans”, explica Alba Rodríguez, directora dels Museus de Sant Cugat. En un inici es tractava d’un recinte més petit, i poc a poc es va anar expandint, gràcies al fet que, en aquella època, era un territori de frontera. A això cal afegir la solidesa econòmica que va adquirir el Monestir gràcies a les donacions de fidels i, sobretot, dels nobles. Donacions en forma de diners i béns motivades per la creença de que, així, es guanyarien la vida eterna.
Un dels esdeveniments que més van marcar la història del Monestir de Sant Cugat, segons Rodríguez, va ser l’assalt d’al-Mansur al Comtat de Barcelona l’any 985. Aquest assalt va comportar, entre d’altres, la pèrdua de molts documents que es conservaven al Monestir, així com la mort de l’abat Joan i part de la seva comunitat. Es va reelegir a l’abat Odó com el seu successor, i aquest va treballar per fer resorgir el Monestir. A partir d’aquesta època, el Monestir expandeix i consolida la seva base territorial, i al llarg del segle XII és quan agafa la seva màxima embrenzida, amb una nova campanya constructiva que inicia la construcció d’una nova església, ara ja sí, la que es coneix actualment.
Del romànic al gòtic
L’essència arquitectònica del Monestir de Sant Cugat és la de l’estil romànic. Alba Rodríguez explica que hi ha diferents elements molt característics, com per exemple, l’ús de l’arc de mig punt, present en tot el Claustre del Monestir: “Aquí, al Claustre, veieu que totes les galeries, tots els arcs, segueixen aquesta forma. Les construccions són les pròpies de l’època, amb murs potents, bastant amplis, per poder aguantar bé tota l’arquitectura. Les voltes també són voltes de canó, que també segueixen el perfil d’aquest arc de mig punt. També s’utilitzen finestres petites, ja que, tècnicament, no se’n podien fer de més àmplies, però això també condiciona l’ambient que respira a l’interior d’aquests edificis, que acostumen a ser foscos i molt íntims”.
Ara bé, el Monestir de Sant Cugat és el resultat d’una construcció que va durar molts anys i, en aquest sentit, és “un edifici que mostra plenament l’evolució i transició entre l’estil romànic i el gòtic“. Rodríguez explica que, per exemple, a l’absis central, d’estil romànic, més endavant es va obrir un finestral molt gros d’estil gòtic, i a l’interior de l’església també es pot veure aquesta evolució d’estil a través dels seus arcs, que passen de ser arcs de mig punt a arcs apuntats. La rosassa de la capçalera, tan distintiva del Monestir, també està treballada amb una traçaria plenament gòtica. Els vitralls, però, ja no són els del segle XIV, ja que s’han perdut al llarg dels anys. Els que hi han són d’èpoques posteriors.
De l’època medieval a l’actualitat: el canvi d’usos del Monestir
Des dels Museus de Sant Cugat expliquen que els usos actuals del Monestir no tenen res a veure amb els usos originals a excepció de l’església, que continua sent un lloc de culte, ara, com a parròquia de Sant Pere d’Octavià. Així, actualment el Claustre i les seves dependències són la seu principal del Museu, i és des d’on duen a terme diferents dinamitzacions i difusió de continguts del Monestir. L’església com a tal és la seu de la parròquia de Sant Pere d’Octavià des dels voltants del 1835. Abans d’aquesta època, l’església parroquial de Sant Cugat estava ubicada on ara hi ha el Mercat Vell. Pel que fa al Palau Abacial, aquest era en origen l’edifici residencial de l’abat de Sant Cugat, que era la figura que liderava la comunitat. Actualment és la seu de la parròquia, on hi tenen les oficines, el despatx parroquial i l’habitatge del rector.
Aquestes són les tres grans construccions que formen part del recinte del Monestir, però no ens hem d’oblidar d’un altre element molt important: les muralles. Actualment no es conserven del tot, durant els darrers segles s’han perdut part dels perímetres més amplis, però encara es poden veure restes del que van ser en el seu moment.
El Monestir estava emmurallat per diversos motius. Un primer motiu és per la regla de Sant Benet, que deia que els monjos havien de viure en clausura, i aquesta delimitació física era necessària per delimitar el recinte. Un altre també era per una qüestió defensiva, sobretot durant l’època medieval.
Visites guiades per descobrirne tots els secrets
Des dels Museus de Sant Cugat ofereixen diferents tipus de visites guiades per a tots els gustos, tant per a qui vulgui tenir una primera pinzellada i entendre ràpidament què és i com funciona el Monestir, com també per qui vulgui aprofundir en qualsevol dels aspectes que l’envolten (religió, espiritualitat, poder econòmic, etc.), i descobrir tots els secrets que s’amaguen en aquest recinte tan emblemàtic de la ciutat.
