Sant Cugat és un dels 72 de municipis amb pisos buits propietat de bancs que a partir de l’1 de març hauran de pagar un nou impost aprovat pel govern de la Generalitat. Segons dades facilitades a Cugat.cat pel departament d’Habitatge, la ciutat té 80 pisos susceptibles d’haver d’assumir aquest gravamen que té l’objectiu de ‘reduir l’estoc d’habitatges buits i augmentar-ne la disposició per a lloguer social’.
El fet imposable del tribut afectarà les persones jurídiques – i no particulars – que mantenen habitatges desocupats de manera permanent durant més de dos anys sense causa justificada. En queden exemptes les entitats del tercer sector de la Xarxa d’Habitatges d’Inserció i les associacions inscrites al registre d’entitats i establiments de serveis socials. No s’aplicarà a habitatges protegits amb qualificació oficial vigent, als habitatges situats en zones d’escassa demanda acreditada, als posats a disposició de programes socials d’habitatge i als apartaments turístics, com ha destacat la consellera de Presidència i portaveu del govern, Neus Munté.
Neus Munté
Sí que hauran de pagar l’impost les persones jurídiques titulars d’un dret d’usdefruit, d’un dret de superfície o de qualsevol altre dret real que atorgui la facultat d’explotació econòmica de l’habitatge. Segons el registre de la Generalitat, a Sant Cugat hi ha 80 pisos susceptibles de pagar la taxa. Amb tot, han explicat a Cugat.cat que hauran d’estudiar cada cas i valorar totes les casuístiques abans de cobrar-la.
Com es determina la quantitat a pagar?
L’impost és gradual i es calcularà en funció de la suma total dels metres quadrats de la superfície útil dels immobles afectats. En aquest sentit, els propietaris que tinguin fins a 5.000 metres quadrats pagaran 10 euros per metre; els que tinguin de 5.000 a 20.000 metres quadrats, 15 euros, i els que tinguin de 20.000 a 40.000 metres quadrats, 20 euros. Si tenen més de 40.000 metres quadrats, el gravamen es calcularà a partir de 30 euros per metre. L’impost també preveu aplicar una bonificació progressiva d’entre el 10 i el 100% en el cas que el titular dels pisos destini part del seu parc d’habitatge a lloguer assequible. Tot i que el tribut no té una voluntat recaptatòria, segons el govern, es preveuen uns ingressos anuals de vuit milions d’euros. La xifra servirà per ampliar la partida destinada a la compra de pisos per a lloguer social. Els 72 municipis on s’aplicarà aquest impost són aquells on es considera que hi ha una alta demanda d’habitatge.
