L’escriptora santcugatenca Mireia Cigarrán defensa que la curiositat és una de les eines més potents per aprendre i entendre el món. Enginyera de formació, emprenedora i guanyadora d’un Premi Dona TIC, ha traslladat aquesta convicció a la seva obra literària, amb històries que combinen ciència, aventura i emocions per connectar amb els lectors més joves. A través de la saga ‘Àfrica Blanch’ i de la novel·la ‘Lucy, foc interior’, Cigarrán aborda qüestions com les vocacions científiques, la igualtat de gènere, la pressió social o l’impacte de les xarxes socials, amb un objectiu clar: que infants i adolescents mantinguin viva la curiositat i no deixin mai de fer-se preguntes.
Entrevista íntegra a Mireia Cigarrán
Precisament, una pregunta de la seva filla va ser l’origen de la seva primera saga literària. “Em va preguntar per què les bombolles de sabó floten”, recorda. Aquella inquietud infantil, sumada a la seva experiència en el món tecnològic, la va portar a crear ‘Àfrica Blanch’, una col·lecció de novel·les que apropa conceptes científics als joves a través de la fantasia, els viatges en el temps i les aventures.
La decisió de convertir una nena en protagonista tampoc és casual. Cigarrán explica que, després d’anys vinculada als sectors tecnològics, va detectar la manca de dones en disciplines STEM i va voler aportar el seu “granet de sorra” per fomentar referents femenins. Per això, les seves protagonistes conviuen amb figures històriques com Isaac Newton o Hipàtia d’Alexandria i descobreixen la ciència des de la pràctica i la curiositat, lluny dels llibres de text convencionals.
Literatura per entendre el món
Més enllà de la divulgació científica, l’autora també ha volgut explorar els reptes emocionals dels adolescents. Ho fa a ‘Lucy, foc interior’, una novel·la protagonitzada per una jove apassionada pel ball que ha d’afrontar conflictes familiars, amistats complicades i la pressió de trobar la pròpia identitat.
Per a Cigarrán, els joves d’avui creixen en un context especialment complex. Tot i reconèixer que disposen de més llibertats que generacions anteriors, considera que conviuen amb noves dificultats, especialment relacionades amb la incertesa i la influència de les xarxes socials.
“L’algoritme t’ensenya constantment allò que vol que vegis. Si això ja ens afecta als adults, imagina’t què pot representar per a nois i noies de 12, 13 o 14 anys”, reflexiona. Segons l’autora, la pressió estètica i la comparació constant poden tenir un impacte important en l’autoestima dels adolescents, especialment quan les xarxes projecten una realitat idealitzada que sovint no correspon amb la vida real.
Recuperar la curiositat i el pensament crític
Una de les idees que travessa tota la seva obra és la necessitat de preservar la curiositat. Cigarrán observa que els infants petits acostumen a preguntar-se constantment el perquè de les coses, però que aquesta actitud es va perdent amb els anys. “A mesura que creixen, els infants deixen de preguntar-se el perquè de les coses, i això no pot ser”, assegura.
Segons la seva opinió, aquesta pèrdua de curiositat coincideix amb un moment de grans transformacions tecnològiques i socials, en què cada vegada és més necessari fomentar el pensament crític. En aquest sentit, alerta que eines com la intel·ligència artificial ofereixen respostes immediates, però que això no hauria de substituir la capacitat d’analitzar, contrastar i comprendre la informació.
Un grup de lectores santcugatenques per millorar una novel·la
Abans de publicar ‘Lucy, foc interior’, Cigarrán va posar en marxa una iniciativa singular: un club de lectura beta format per una quinzena de noies de Sant Cugat d’entre 10 i 14 anys. Les participants van llegir una primera versió de la novel·la i van compartir impressions, comentaris i crítiques amb l’autora.
L’experiència va acabar tenint conseqüències directes sobre el llibre. Les lectores li van fer notar que els personatges no parlaven com ho fan els adolescents actuals, fet que la va portar a revisar i reescriure bona part del text per fer-lo més natural i proper al públic juvenil.
Malgrat això, Cigarrán defensa que la literatura juvenil també ha de servir per enriquir el vocabulari i fomentar una expressió més rica. “Hem de fer literatura. No podem quedar-nos només amb quatre paraules o amb el llenguatge de les xarxes”, afirma.
Sigui parlant de ciència, d’història o d’emocions, l’autora manté la mateixa idea de fons: estimular la imaginació, la curiositat i la confiança perquè cada jove pugui trobar el seu propi camí. “Si tens una passió, intenta-la perseguir. Jo volia escriure i ho he fet”, conclou.
