Eren poc més de les 8 del matí i com cada diumenge em despertava d’hora amb un nus a l’estómac, era dia de partit i després de descansar les 8 hores de rigor, començava el meu ritual preparatori: dutxa, esmorzar i cap el camp de futbol.
Una mica rutinari pensareu, però ho vaig fer durant més de 20 anys pràcticament cada diumenge. Saludar els companys i a l’entrenador. Tot concentrat cap el vestidor ,convivència, creuant els dits per trobar-me entre els 11 escollits com mai vaig ser cap ‘crac’ no sempre em tocava sortir de principi, autoconfiança. Quan no hi havia sort sabia que m’hauria de deixar la pell els minuts que em donessin i als entrenaments per tornar a l’onze, sacrifici i esperit de superació. Si jugava, intentava donar el màxim ,esforç, per fer un bon partit i ajudar a l’equip a sumar els tres punts, companyonia. Fa poc que vaig penjar les botes i molts em pregunten si ho trobo a faltar. Normalment dic que no – i és cert – fer esport en sí mateix està molt bé, és saludable…,però no omple. El que realment sí que ho fa són les emocions i els valors que es viuen al terreny de joc, als partits i entrenaments. Va ser tot un orgull vestir la samarreta del Sant Cugat Esport Futbol Club durant més de 20 anys i defensar els colors de la meva ciutat. Alberto Cortés Jugador del Sant Cugat Esport www.santcu.cat
