Llegeixo amb preocupació un article de Javier Ricou a La Vanguardia que ha publicat part d’una carta enviada pel degà d’una facultat de Ciències Polítiques i Socials als seus alumnes. Hi expressa que considera que existeix una greu situació a les aules i que no es pot normalitzar. Nivells molt baixos d’assistència a classe, deficient implicació en el seguiment de les assignatures, tasques no lliurades, manca de compromís en el procés d’aprenentatge, tracte inadequat amb el professorat…, Són alguns dels aspectes que aquest degà denuncia.
També demana un exercici de responsabilitat atès que es tracta d’una universitat pública, i és un privilegi poder accedir a aquesta oportunitat. I una seriosa reflexió i un canvi d’actitud.
Aquesta situació es repeteix a diverses universitats, no és una novetat, però des de la pandèmia s’ha accentuat? Les causes són molt diverses, tal com descriu el periodista: des de l’entorn absolutament connectat amb la IA al darrere, on pots trobar gairebé tot el que es pot escoltar en una classe, fins a la conciliació amb la vida laboral. Però no assistir a classe implica perdre un intercanvi personal, social d’experiències, és renunciar a una part del procés d’aprenentatge i de desenvolupar capacitats analítiques i crítiques.
Però no es pot obviar que hi ha altres senyals d’alerta que ens han d’interpel·lar: la meitat dels alumnes que s’han presentat a les Proves d’Aptitud Personal per a ser mestres han suspès. És a dir, no tenen prou maduresa per iniciar una carrera com a docents.
Què està passant a l’educació? Els alumnes que avui volen entrar o ja estan a la Universitat són els que han estat recentment en el sistema educatiu obligatori i postobligatori. Un sistema que demostra moltes mancances, tal com denuncien aquests dies els professors i mestres.
Cal fer una profunda reflexió sobre l’absentisme a les aules, ja no només a l’etapa obligatòria (cosa que ja fem als municipis), sinó a totes les etapes educatives, perquè la formació dels futurs professionals està en joc. Si no hi ha compromís amb els estudis, tampoc n’hi haurà a l’entorn empresarial, on també es denuncia l’absentisme laboral.
Tot comença per la base, per dotar-nos d’un sistema educatiu excel·lent, per la implicació de les famílies i per un gran pacte de país.
