El Dia d’Acció de Gràcies és una de les festivitats més emblemàtiques dels Estats Units, una data que combina retrobaments familiars, rituals culinaris i un sentit profund de comunitat. Per entendre com es viu aquesta celebració quan les fronteres personals i culturals es desplacen, el magazín ‘Faves comptades’ ha reunit dues veus complementàries: en Xavier Fornells, un santcugatenc que va viure dos anys a Washington, i l’Andrew Swiler, un estatunidenc de Minnesota que fa tretze anys que resideix a Catalunya i cinc que ho fa Sant Cugat.
Per a Swiler, Acció de Gràcies és sinònim de reunió familiar. “Per a mi és un dia per mirar futbol americà, menjar molt i estar tots plegats”, explica. En algunes ocasions, a més, la seva mare incorporava un vessant solidari a la celebració: “Alguns anys ens va portar a fer voluntariat, anàvem a servir el dinar a gent gran”, recorda.
A Sant Cugat, mantenir la tradició tal com la celebrava a Minnesota és difícil: “Trobar un gall dindi i tots els ingredients és complicat. Aquest any crec que anirem a un restaurant. El que importa és estar junts”, diu Swiler, que reconeix: “Realment el que trobes a faltar és estar amb la teva família i fer el que sempre has fet, i això no es pot replicar aquí”.
Un altre punt de vista és el d’en Xavier Fornells, que va anar a viure dos anys i mig a Bethesda, una ciutat al costat de Washington DC, quan la seva dona va ocupar la corresponsalia de Catalunya Ràdio als EUA. Una de les primeres coses que va fer quan va arribar va ser implicar-se en la comunitat catalana que hi havia a Washington per mantenir les tradicions i celebracions catalanes, com Sant Jordi, la Diada i els Pastorets, entre d’altres.
Si ve el primer Acció de Gràcies el van passar viatjant, el segon any van poder viure l’experiència gràcies a l’amistat que van forjar amb uns veïns. “Vam tenir la sort de trobar uns veïns que ens van cuidar molt, que ens van rebre molt bé i vam anar començant l’intercanvi de menjar. Jo cuinava, els portava menjar, ells me’l portaven a mi”, recorda.
“Jo pensava que ens posaríen un gall dindi d’aquells gegants, però no va ser així”. I és que els veïns del Fornells celebraven Acció de Gràcies com ho fèien els pelegrins, menjant cèrvol.
Tots dos coincideixen que viure fora dona una nova perspectiva sobre les pròpies tradicions. Swiler procura mantenir viu el vincle amb la cultura i la idiosincràsia dels Estats Units: parla en anglès amb els seus fills, miren sèries i pel·lícules en verió original i, des de fa poc, han començat a jugar a beisbol. “Quan els meus fills siguin adolescents m’agradaria anar a Minnesota perquè visquin un Acció de Gràcies”, reconeix. Tot i la distància del seu país natal, no cau en la nostàlgia i es mostra satisfet de la vida que té a Sant Cugat “M’agraden molt les tradicions d’aquí; les visc com si fos un nen de dotze anys”.
Des de Sant Cugat, Fornells encara manté el vincle amb els seus veïns de Bethesda. Tant és així que l’han vingut a visitar i els ha portat a Girona i a la Costa Brava on “van flipar bastant”, assegura.
