La Coordinadora d’AFES de Sant Cugat enceta una nova etapa amb Alba Peña al capdavant, però amb voluntat de mantenir la línia reivindicativa dels darrers anys. La nova presidenta assumeix el relleu de Carme Roca amb un diagnòstic contundent sobre la situació educativa a la ciutat: “No creiem que l’educació pública sigui actualment una prioritat per a la regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Sant Cugat”.
Peña assegura que la defensa de l’escola pública serà una de les principals prioritats de la nova junta i qüestiona especialment la gestió de l’oferta de places en un context de davallada de la natalitat. La Coordinadora torna a posar el focus en el tancament de grups d’I3 a centres públics mentre, segons denuncia, es mantenen les línies de la concertada.
“És molt pervers que es tanquin grups a la pública i es mantinguin intactes els de la concertada“, afirma Peña. La presidenta deixa clar que la crítica no va dirigida contra les famílies ni contra els centres concertats, sinó contra el model de planificació educativa. “Les famílies que optem per la pública hem de sentir que som una prioritat”, defensa.
La Coordinadora també mira amb preocupació l’obertura d’un nou grup de primer de primària a L’Olivera per acollir part de l’alumnat procedent de centres que deixen de ser concertats. Peña defensa que aquests infants han de tenir garantida una plaça pública de qualitat, però considera que la situació torna a evidenciar que és l’escola pública qui acaba assumint els reajustos del sistema.
Més manteniment i escoles preparades per a la calor
Un altre dels grans cavalls de batalla continuarà sent l’estat dels edificis escolars. Peña diferencia entre les actuacions als espais exteriors, que depenen de l’Ajuntament, i la climatització de l’interior dels centres, on les competències corresponen a la Generalitat.
Sobre les mesures municipals per generar ombra i refugis climàtics als patis, la presidenta de la Coordinadora considera que encara són insuficients. “Van dir que farien unes coses que no han acabat. I si les han acabat, tornem a seure, si us plau, perquè són insuficients”, afirma. També reclama més informació sobre les actuacions executades i les que encara estan pendents.
Peña admet les limitacions competencials de l’Ajuntament, però rebutja que serveixin com a resposta a les demandes de les famílies. “Quan la resposta és ‘no és competència nostra’, a mi se’m cau l’ànima als peus”, explica. “El que vull és que t’hi deixis la pell per les escoles”.
La nova presidenta també posa el focus en el manteniment ordinari dels centres i considera que els recursos destinats a les reparacions són insuficients davant l’envelliment dels edificis i l’acumulació d’incidències. Segons Peña, hi ha actuacions que s’arrosseguen durant molt de temps i que requeririen una resposta molt més ràpida.
“Em costa entendre que no es pugui ser una mica més expeditiu amb coses tan urgents com que els infants estiguin en llocs segurs, dignes i confortables”, apunta.
La Mirada: “Em semblaria terrible que no acabés tenint mai un edifici”
La situació de La Mirada continuarà igualment sota la lupa de la Coordinadora. Peña evita entrar en calendaris o en les responsabilitats administratives de cadascuna de les institucions, però considera que tot el procés ha estat “un despropòsit des del minut u”.
La nova presidenta posa, però, l’accent en el projecte educatiu que s’ha construït durant aquests anys malgrat la provisionalitat de les instal·lacions. “La Mirada ha demostrat ser una escola necessària per al territori i tenir un projecte educatiu molt potent”, afirma.
Per això considera que seria “terrible” que després de tots aquests anys el centre no disposés finalment d’un edifici definitiu. “Les famílies estan enfadades per la ubicació i per les instal·lacions, però se’ns oblida una part encara més important: hi ha un projecte educatiu sòlid que han construït els docents amb una il·lusió infinita”.
Pel que fa a les obres de l’Institut Escola Catalunya, Peña lamenta que no s’hagin pogut executar completament durant les vacances escolars, tot i que celebra que finalment hagin començat. La Coordinadora es posa a disposició de les famílies del centre si durant l’inici de curs apareixen problemes derivats de la convivència amb els treballs.
Suport a les reivindicacions dels docents
El curs també arrencarà després d’un any marcat per la conflictivitat laboral del professorat. La Coordinadora d’AFES dona suport a les reivindicacions docents i Peña, que tambés mestra, insisteix que les famílies no les han d’interpretar només com una reivindicació laboral.
“Aquesta vaga la fan els docents, però la fan pels infants“, defensa. Segons Peña, les demandes van més enllà de les condicions dels professionals i afecten directament la qualitat de l’escola que reben els alumnes.
La presidenta reconeix que les mobilitzacions dificulten la conciliació de les famílies i confia que el nou curs pugui desenvolupar-se amb més normalitat, però considera legítimes les reivindicacions i defensa que també permeten transmetre als infants valors com la defensa col·lectiva dels drets.
“Hem de continuar sent una pedra a la sabata”
Peña assumeix la presidència després de més d’una dècada amb Carme Roca al capdavant de l’entitat i reivindica explícitament la continuïtat amb la feina feta. Considera que un dels principals llegats de l’anterior etapa és haver aconseguit que la Coordinadora sigui escoltada en els debats educatius de la ciutat.
La nova junta està formada per cinc persones i ha optat per repartir les responsabilitats per àmbits. Peña relativitza el pes de la presidència i assegura que el projecte és col·lectiu: “Jo hi poso el nom perquè formalment ens havíem de constituir d’aquesta manera, però tots anem a una”.
Precisament, una de les seves prioritats és reforçar aquesta visió de xarxa. Peña defensa que les problemàtiques d’un centre públic no poden entendre’s de manera aïllada perquè el tancament d’un grup, les deficiències d’un edifici o la falta de climatització formen part d’un mateix debat sobre el model d’escola pública de Sant Cugat.
“No té cap sentit que les lluites les fem individualment perquè ens estem barallant pel mateix”, resumeix.
I quan se li pregunta què li agradaria haver aconseguit quan acabi la seva etapa, Peña no planteja una obra ni una reivindicació concreta. El seu objectiu és un altre: “Em conformaré que puguem seguir sent una pedra a la sabata”.
La presidenta considera que la Coordinadora ha de mantenir una relació exigent amb qualsevol govern municipal. “Sempre hi haurà coses que es poden millorar i està bé que nosaltres siguem els que diguem: ‘Ei, ens hem de posar les piles amb això'”. Una funció fiscalitzadora que, assegura, la nova junta vol preservar durant els pròxims anys.
