En els darrers mesos, l’ocupació i els bombardejos per part d’Israel a Gaza han despertat una onada d’indignació i solidaritat arreu del món, també a casa nostra. Les imatges i testimonis del patiment de la població civil palestina, i especialment dels infants, han mobilitzat la societat catalana i santcugatenca per exigir el final del genocidi, l’apartheid i l’ocupació. Davant la inacció de governs i grans institucions internacionals, la ciutadania ha assumit el protagonisme de la denúncia i la memòria, convertint les places i els carrers en espais de resistència i suport al poble palestí.
L’oportunitat que vaig viure el passat divendres, al participar a la lectura dels noms dels infants assassinats a Gaza m’ha fet reflexionar profundament sobre el valor de la memòria i la responsabilitat col·lectiva. L’acte, organitzat per Sant Cugat amb Palestina, posava nom a cada vida esquinçada pel conflicte i ens recordava que darrere de cada xifra hi ha històries, somnis i famílies destruïdes. Aquest homenatge va més enllà de l’emoció; és una eina per trencar el silenci i combatre la indiferència que sovint envolta la tragèdia del poble palestí.
I enmig d’aquest dolor, emergeix la certesa que aquells qui tenim veu, hem d’aprofitar-la per denunciar qualsevol intent de normalitzar el genocidi. És imprescindible fer-nos sentir i exercir el nostre dret a la protesta per reclamar accions reals, justícia internacional i solidaritat efectiva. Callar és ser còmplice. Per això, la gran convocatòria del 4 d’octubre als Jardinets de Gràcia és un moment clau: cal que omplim els carrers de Barcelona per exigir la fi del genocidi, la fi de l’ocupació i un compromís clar contra la complicitat política i econòmica amb l’Estat d’Israel.
Ramon Gutiérrez és portaveu d’En Comú Podem
