El cinquè dia del Curs d’Estiu de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) ha començat amb la xerrada d’Alejandro Pozo, doctor en Pau i Conflictes, analista, investigador i professor de geopolítica, pau i seguretat a la Universitat Ramon Llull. La ponència s’ha titulat ‘Anàlisi de moviments violents’ i ha fet un repàs de la situació al Sahel, el territori subsaharià que protagonitza el Curs d’Estiu d’enguany. Pozo, afirma que el problema de base és en com s’enfoquen els conflictes armats a nivell internacional, que agreuja el problema en lloc d’oferir solucions.
“El debat de veritat no és si la violència es legitima o no, sinó quines són les alternatives. Si no hi ha cap alternativa, has de respondre. El que passa és que, si és legítim, cal decidir els criteris per valorar això. La pregunta és, es podria fer d’una altra manera? Aquesta altra manera pot ser efectiva? En cas de dubte la violència genera patiment i la no-violència no el genera. Si pensem que es pot aconseguir d’una altra manera és la nostra responsabilitat intentar-ho”, opina Alejandro Pozo. Les etiquetes que posem a conceptes tan complexos com la violència afecten molt a la percepció que es té dels moviments socials, assegura. El Sahel també és víctima de la percepció mediàtica. Es considera que és zona de guerra, mentre que a l’Àsia o a l’Orient Mitjà no se les etiqueta de la mateixa manera, tot i tenir conflictes armats, explica, i afegeix que és una diferència fruit de la confusió amb la naturalesa dels conflictes. Per al doctor Pozo, se sol creure que el que passa dins el Sahel és un sol problema, però tot i tenir relació en casos concrets com el de Mali i Burkina Faso, no és així. La problemàtica de la regió subsahariana està empitjorant en gran part per una política internacional basada a voler solucionar-ho de forma immediata amb mesures dràstiques i violentes, argumenta. Aquesta mateixa mentalitat és la que ha agreujat la guerra entre Rússia i Ucraïna, que segons el doctor Pozo, és una de les guerres “més evitables” que ha viscut mai. “Per parar la guerra calia donar portes de sortida a tots els actors. Si en el minut 1 s’haguessin obert la portes a Zelenski i s’haurien donat solucions que salvessin la cara a Putin, a l’OTAN i la Unió Europea, això hagués estat suficient per aturar la guerra”. El mateix llenguatge amb el qual es parla dels conflictes armats denota la falta de voluntat per solucionar-ho. L’ús reiterat de la paraula terrorista, per exemple, implica posar limitacions a la solució, ja que “amb el terrorista no es dialoga, s’elimina. És el diable encarnat”, conclou.
