Sento soroll de timbals anunciant una vaga a les escoles.
El motiu: les bases proposades per a una primera Llei Catalana de l’Ensenyament. Unes bases per ser discutides i consensuades abans de començar a redactar la llei. Confesso que no entenc res: s’anuncia una vaga per una cosa que encara s’ha de discutir i consensuar? Potser preferiríem no discutir ni consensuar res, com desgraciadament s’ha fet quasi sempre al nostre país? Una companya em diu que hauria estat millor presentar la llei ja esbossada. Per què? Tampoc ho entenc. M’ensumo la vella actitud burocràtica, per a la que només mereix respecte allò que és oficial; el diàleg, com que no és oficial, no compta. Hem viscut massa temps en una caserna: a les casernes només s’hi entenen les ordres sense rèplica possible, de dalt a baix. ¡Quina llàstima! Fa trenta anys que tenim democràcia, i encara no entenem que se’ns ofereixi dialogar. I precisament en el camp de l’ensenyament, on el diàleg hauria de ser el centre de tot. Un dels motius per a la vaga més airejat pels diaris és la proposta de crear aules especials per als alumnes immigrats que acaben d’arribar. Ja fins i tot es parla de ‘guetos’. Encara ho entenc menys. No és evident que aquests alumnes necessiten al començament un tractament especial per adaptar-se? No recordo quin president nordamericà deia que no hi ha res més injust que tractar les persones com si totes fossin iguals. Em temo que per a molts de nosaltres, en canvi, la homogeneïtat, l’uniformisme per llei, són quasi la norma absoluta. Com podem equivocar-nos tant? La meva experiència als USA, precisament, va ser arribar-hi amb els fills sense saber anglès: l’aula d’acollida fou la gran solució, la manera eficaç d’integrar-se a la nova llengua, els nous hàbits, els nous companys. ¿Què ens arrossega a anar tant contra el sentit comú? ¿O potser és que ja un dóna per suposat que, en aquest terreny, qualsevol consens serà impossible? Quan l’ensenyament és precisament el lloc destinat al diàleg, a la discussió, al compromís, al consens! Desitjant que tots els professionals implicats us en sortiu airosament, una abraçada. JOSEP MARIA JAUMÀ Dramaturg i actor
