Aquest estiu, revisa les millors reflexions dels nostres columnistes!.
Benvolguts Srs. Regidors: Abans de res, vull agrair el suport que el nostre Ajuntament de Sant Cugat ens ha ofert un cop més als qui fem Pedra i Sang. Amb nou representacions, totes les entrades venudes i la filmació per part de la Generalitat, crec que és obvi que anem per bon camí. Detalls com el d’un flaó i un got de vi piment hi afegeixen, a més, un gest molt amable. Esperem que la tradició acabi arrelant i a ser tan natural com un d’aquests xiprers plantats al claustre. ‘Cultura’ és un mot que ve de conrear, com ‘agricultura’, i per tant depèn de la terra on ha de créixer. I a mi em sembla que la cultura que neix en cada un dels pobles i ciutats té arrels que ultrapassen els límits municipals. Els amics de Cerdanyola que cada any vénen caminant en són un exemple magnífic. No cal venir a peu, és clar, però ¿no hauríem d’intentar que allò que es produeix a Rubí, a Sant Quirze, a Terrassa, etc, ens serveixi també per enriquir-nos? I viceversa. A Cerdanyola, en Jordi Morral (antic professor de l’institut Arnau Cadell), oferia uns concerts corals sublims; com és que mai no el vam convidar? Van guanyar premis per molts països (als EUA, per exemple, com a representants de tot Espanya), però mai no van fer els quatre quilòmetres que tant ens separen! Crec que ha deixat la coral cansat de tant de silenci. I a Sabadell, fa pocs dies, vaig assistir al desè espectacle de cabaret que en Jordi Fité munta cada any per Nadal. Van obtenir el primer premi de petit format de la província. No els ha convidat mai ningú. Tan difícil seria fer un teixit, una xarxa comarcal? Totes les hores i esforços esmerçats en muntar un espectacle no compensen per un sol dia. Convidar-los a repetir-ho no costaria pràcticament res. Esperant haver-los convençut, els saludo molt afectuosament. JOSEP MARIA JAUMÀ (14/01/08) Dramaturg
