Un gos, un conill i un insecte pal són alguns dels ajudants que al llarg dels anys han acompanyat l’Ana Güimil en la seva tasca diària com a zooterapeuta. La santcugatenca, que actualment presideix l’Associació Catalana de Zooteràpia, entitat de la qual també és cofundadora, acaba de publicar el seu primer llibre: ‘Mis animales de terapia, 5 historias sanadoras’, on relata de quina manera la teràpia amb animals pot ser profundament sanadora. Tots els beneficis del llibre es destinaran a causes socials.
Un animal per a cada situació
Segons explica la terapeuta, per a les persones amb mobilitat reduïda, el conill és l’animal més adequat. “És molt tranquil, petit i accessible”, diu. En canvi, per a la canalla i adolescents, el gos és més adient, ja que permet una comunicació més activa. “La comunicació va en dues direccions i pel jovent, això, és al·lucinant”, comenta.
I, si un animal pot ajudar a tothom, aquest és l’insecte pal, amb el qual, segons la santcugatenca, “es poden treballar infinitat d’objectius”. El desenvolupament de l’empatia, la millora de la motricitat fina i el control de la impulsivitat són algunes de les necessitats terapèutiques més habituals.
Tot i això, Güimil reconeix que “no tots els animals serveixen per fer teràpia”, ja que, “igual que les persones”, segons diu, “hi ha animals més sociables i d’altres que prefereixen estar sols”. En aquest sentit, la zooterapeuta assegura que sempre respecta les preferències dels animals i que en cap cas els posa en situacions incòmodes o estressants.
Cinc històries d’èxit
Entre les històries del llibre que, segons l’autora, van ser molt difícils de seleccionar, destaca la d’una dona víctima de violència masclista, amb qui Güimil va treballar l’empoderament amb l’ajut d’un gos; la d’un home amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental que, després d’un intent de suïcidi, va recuperar la llum i la vitalitat; o els casos de persones grans, amb qui la connexió amb els animals desperta records, emocions i presència.
Amb tot, la terapeuta assegura que l’amor i la connexió amb els animals poden esdevenir una via de sanació, millora de l’autoestima i reconeixement personal de valor incalculable.
