Com ha rebut aquest premi a tota una trajectòria?
Ho he rebut amb una gran alegria, com s’han de rebre els premis, suposo. Un premi, i més a la trajectòria, i més quan no t’has presentat tu, es rep amb un crit d’alegria i ballant sevillanes!
Et sembla significatiu pel gènere negre i la novel·la policíaca que enguany se t’hagi reconegut a tu?
Espero que sí, espero que signifiqui un reconeixement no només a mi, sinó sobretot a la meva obra i també al gènere negre i al gènere policíac. Perquè em temo que hi ha, per part de determinats lletraferits, saberuts o aficionats a la literatura, una actitud una miqueta de menyspreu cap al gènere, en general, però cap al gènere policíac en particular.
Com et va sorgir, a tu, l’interès cap a aquest gènere?
Quan jo jugava a escriure novel·les, amb 11 o 12 anys, ja eren novel·les del gènere policíac. Després, a mesura que vaig anar creixent, les meves lectures es van anar especialitzant en aquesta direcció. Evidentment, seguia el consell dels meus professors i mentors i també llegia llibres del que se’n diu ‘alta literatura’, però, per a mi, era molt més divertit llegir novel·la policíaca i novel·la negra que ‘alta literatura’, de manera que podríem dir que, per a mi, ‘alta literatura’ ja era la novel·la negra.
A banda d’escriure novel·la negra, també ets l’ideòleg del cicle literari Qgat Negre. Com va sorgir, això?
Quan em vaig instal·lar a Sant Cugat, em vaig apropar, naturalment, a l’Ateneu i vaig descobrir aquells espais tan formidables que té el Mercantic amb la Llibreria El Siglo. Jo lamentava que el festival de novel·la negra Sang Cugat hagués desaparegut en un moment en què estan apareixent festivals de novel·la negra per tota Catalunya i fins i tot en pobles molt més petits que Sant Cugat. En un principi, volia ressuscitar el Sant Cugat, però no va ser possible.
A l’Ateneu es van mostrar molt predisposat a muntar alguna cosa, però ja hi havia un precedent, les activitats que muntava a El Siglo l’escriptor José Luis Muñoz. Llavors, jo, el que vaig fer va ser integració. Ell és molt més bon organitzador que jo i la prova és que actualment jo ja estic una mica retirat del tema i ho porta tot ell.
Entenc que feina no te’n deu faltar perquè tens més de 100 novel·les publicades. D’on treus tanta inspiració?
De la vida, la ficció neix de la vida, de la realitat que vivim cada dia, tant d’allò que llegim com d’allò que ens expliquen, com d’allò que descobrim a internet. De qualsevol lloc pot sortir un punt de partida, però l’important no és aquest punt de partida, sinó la història que pots construir al voltant. Hi ha molta gent que et diu, mira què m’ha passat, amb això podries fer una novel·la. I, podria ser, però no tindria res a veure amb el que li ha passat. La novel·la té vida pròpia.
Hi ha alguna història que hagis ambientat a Sant Cugat?
Bé, el pròxim llibre que publicaré i que ja està escrit fa temps, ‘Dol’, és una novel·la ambientada a Volpelleres, a Sant Cugat. La va motivar un pensament en un moment determinat. Jo que mato tanta gent (a cada novel·la meva hi ha algun assassinat), em vaig preguntar precisament pel dol, és a dir, per les persones que estan al voltant de les víctimes, que són unes altres víctimes.
Què vols dir?
La víctima d’un assassinat es mor i per ella s’ha acabat el món i tot el patiment. Però deixa darrere un gran escampall de patiments de totes les persones que l’estimaven.
Amb 100 novel·les publicades, a banda de creativitat hi ha d’haver ofici.
Bé, la veritat és que escric sempre que puc i sempre que puc vol dir que m’aixeco, esmorzo, em dutxo i m’assec davant de l’ordinador i tiro milles mentre ningú em posi traves. El que passa és que el procés d’escriure passa per moltes fases. Almenys la meva manera d’escriure.
Hi ha la fase de crear la història, la fase d’encabir dins d’aquella història els meus capricis personals, la d’estudiar que la història tingui elements que la facin especial. I, un cop construïda la història, anem a veure a quins llocs passa, visitem-los, documentem-nos. Per exemple, faig servir molt la figura del policia. Home, doncs he de parlar amb els policies per saber com és la seva manera d’actuar. Després jo, de tota aquesta realitat que vaig absorbint i el converteixo en ficció. Serà una altra cosa.
La darrera vegada que vas venir a Cugat Mèdia, vas anunciar que la següent novel·la l’escriuries fent la volta al món. Què ens en pots dir d’això?
D’entrada, que no va ser veritat, perquè les pròximes novel·les que vaig escriure no tractaven d’això. Però el projecte estava en marxa i cada vegada està més a prop. Serà una novel·la lligada a la volta al món que farem pròximament amb la meva dona: sortirem de Barcelona en vaixell i travessarem el Carib (amb escala prevista a Veneçuela), el canal de Panamà, el Pacífic fins a Los Angeles i San Diego, després cap al Japó i l’Orient (Vietnam, Tailàndia, Filipines), continuarem cap a Austràlia i l’Índic (Sri Lanka) i, evitant el canal de Suez per problemes, farem escala a Maurici i les Seychelles, travessarem la costa sud d’Àfrica per Ciutat del Cap i Namíbia i tornarem per l’estret de Gibraltar fins a Barcelona; tot el trajecte es farà amb el mateix vaixell, en un viatge de quatre mesos. Serà una novel·la dura i fosca plena de bones i molt males persones.
