Llegeixo amb preocupació que la CEOE considera excessius 4 dies de permís per la mort d’un familiar de primer grau, repeteixo, primer grau, en cas que es requereixi haver de desplaçar-se i passar la nit fora. L’argument? Que els desplaçaments no es fan amb diligència. Va home, va!
Si volem millorar l’economia, crear llocs de treball i lluitar contra l’absentisme, centrem-nos en coses realment importants enlloc de qüestionar quant temps necessita algú per anar i tornar de l’enterrament d’una persona tant propera. Comencem a parlar de veritat: a revisar què va malament, quins són realment els problemes enlloc de tocar la moral a les persones que han perdut un familiar. Quanta gent hi ha contractada en condicions totalment abusives? Què passa amb els sous excessivament baixos que hi ha en aquest Estat, on tots els preus pugen menys els salaris, que no paren de baixar? Perquè no revisem les condicions dels treballadors autònoms enlloc de sagnar-los? I perquè no acabem amb els beneficis i impunitats de certs alts càrrecs per tornar-los a situar a un nivell terrenal? Jo no se si quatre dies són excessius per anar i tornar d’acomiadar-se per sempre d’un familiar proper, cada persona és un món. El què si que penso és que, tot i estar molt bé buscar fórmules per lluitar contra l’absentisme laboral, hi ha tantes coses abans per resoldre que plantejar aquests detalls en aquests moments és gairebé, i des de la meva ignorància, una broma de mal gust.
ESTER CASTANYER
és periodista
