Una de les notícies que va deixar la Festa Major de Sant Cugat de 2021 va ser una agressió homòfoba. La víctima va ser un jove, l’Àngel Exojo, que, poc després de ser atacat, va decidir alçar la veu. Han passat quatre anys i ha tornat a la festa grossa de Sant Cugat. Ara, però, ho ha fet com a membre de Fades, un dels grups que configuren el cartell musical de la gresca i que ha actuat la nit d’aquest divendres a dissabte. Una proposta musical en català que no es talla a l’hora de reivindicar els drets del col·lectiu LGTBI+. Amb motiu de la commemoració, aquest dissabte, del Dia Internacional de l’Orgull LGTBI, Cugat Mèdia ha conversat amb Exojo.
Fa quatre anys vas patir una agressió homòfoba a la Festa Major de Sant Cugat. Ara hi tornes, però com a cap de cartell. Quines sensacions tens?
És una sensació estranya i ben rara. En aquell moment no em vaig adonar de què va significar per a mi. Va ser com: “M’han pegat, quina puta merda, puto feixisme, puta homofòbia…”. I a mesura que va passar el temps em vaig adonar de com ha afectat el meu dia a dia.
Venir a actuar aquí és una miqueta fort, m’ha fet pensar molt. M’ha fet pensar molt en el que vaig viure, quan ho havia esborrat del meu dia a dia. És un moment d’adonar-me de com han canviat els meus cercles, la meva expressió de gènere…
En aquell moment era un petit vailet, una ‘mariconcilla’ de tota la vida, i em van pegar igualment sense anar jo de cap manera especialment vistosa. Era igual com anava vestida. Això ha reafirmat molt la meva expressió de gènere, perquè si m’han de pegar, em pegaran. Em pegaran vestida així, amb faldilla, amb top o fent-me un cubata. La cosa és pegar-me per pegar, i ja està.
Eres ben jove, però vas fer un pas endavant per denunciar-ho.
Recordo que va passar una o dues setmanes després de l’assassinat del Samuel, a Galícia. Potser ho vivia com una cosa despersonalitzada, encara que també va haver-hi un a Terrassa. Va ser un estiu ‘heavy’.
I des del moment de l’agressió, com veus les coses?
El discurs de l’extrema dreta ha crescut molt, ha crescut l’hostilitat. La joventut que està pujant ara, no vull dir que em fa por, però sí que em fa respecte.
També em vaig adonar que les lleis que ens han de protegir no deixen de ser una façana, una tireta per a una societat que està traumatitzada. Una societat que té un trauma com és la misogínia, l’LGTBIfòbia, l’homofòbia, la transfòbia… Una societat classista i traumatitzada.
I això les lleis no ho arregles. El que hem de canviar és la consciència de la societat, la manera en com processem la informació i en com volem actuar en conseqüència d’aquests fets. Les lleis que ens han de protegir ens ajuden institucionalment, però a peu de carrer la realitat és una altra. I la realitat és que no hi ha seguretat per a les persones queer.
Com contribuïu des de Fades a canviar aquesta mentalitat?
No sé si col·laborem activament a canviar el conscient de les persones homòfobes o trànsfobes, sinó que crec que potser acollim la gent que necessita aquest espai. No crec que estiguem aquí reformant la societat; em sap greu, no és la meva feina.
El que sí que és la meva feina és acollir totes les persones que se sentin apel·lades per la comunitat que volem crear, pel missatge que volem transmetre i també pels espais segurs que volem crear quan fem un concert. En una actuació, si hi ha una agressió, si us plau, ens ho heu de dir! Pararem el concert i fins que aquesta situació no se solucioni, no seguirem.
