El director i actor Àngel Llàcer defensa una idea clara quan parla de la seva trajectòria: saber dir que no també forma part de construir una carrera. En una conversa al programa ‘Molta Comèdia’, Llàcer repassa els seus inicis al món del teatre, reflexiona sobre el caràcter necessari per obrir-se camí en l’escena i parla de com una greu malaltia recent li ha fet replantejar-se el ritme de vida.
“Jo he dit que no 50.000 vegades a totes les edats sense tenir res ni ser ningú”, assegura. Segons explica, aquesta actitud l’ha acompanyat des de molt jove, quan començava a fer els primers passos en una professió que ell mateix descriu com a dura i competitiva.
Llàcer considera que molts joves actors accepten situacions amb les quals no se senten còmodes per por de perdre oportunitats. Ell, en canvi, sempre ha intentat marcar límits. “La gent pensa que si dius que no deixaràs de treballar, però no és veritat”, afirma. Per això defensa que el poder personal no s’ha de construir més endavant, sinó que existeix des del principi: “No cal empoderar-se: has de tenir poder des del principi”.
Plantar cara amb 22 anys
Una de les històries que explica per il·lustrar aquesta actitud es remunta als seus inicis professionals. Llàcer recorda un moment en què, amb poc més de vint anys, es va oposar a la decisió del director Josep Maria Flotats de canviar completament un espectacle pocs dies abans de l’estrena.
“Sí, li vaig dir no. Als 22 o 23 anys”, recorda. En aquell moment, explica, Flotats havia plantejat modificar l’estructura del muntatge i fins i tot substituir el protagonista. Llàcer s’hi va negar i li va proposar esperar uns dies per veure com evolucionava el treball als assajos abans de prendre una decisió definitiva.
Aquell episodi, assegura, li va fer prendre consciència del seu propi criteri i del seu talent per dirigir.
La por que arriba amb els anys
Tot i reivindicar l’energia dels seus inicis, Llàcer també reconeix que la manera d’afrontar els projectes canvia amb el temps. Recorda especialment un muntatge de ‘Somni d’una nit d’estiu’ que va dirigir el 2003 amb actors com Clara Segura, Ivan Benet o Joan Carreras. “Jo aquella empenta ara no la tinc. Ara tinc molta més por. Abans no tenia gens de por”, admet.
Segons explica, en aquell moment era molt jove i es llançava als projectes amb una confiança gairebé instintiva. Aquell muntatge, estrenat al Teatre Borràs, el recorda com una experiència intensa i molt viva, impulsada sobretot per l’energia i la determinació d’una etapa en què encara no es plantejava els riscos amb la mateixa cautela que avui.
Amb els anys, diu, el bagatge i les responsabilitats fan que la mirada sigui diferent. “Quan ets jove et llences sense pensar-hi gaire”, reflexiona. Ara, en canvi, assegura que afronta els projectes amb més prudència i amb una consciència més gran de tot el que implica posar en marxa un espectacle.
Una malaltia que li ha canviat la mirada
La conversa amb Eduard Jener al ‘Molta Comèdia’ també passa per un episodi personal que el va marcar profundament. Fa aproximadament un any i mig, Llàcer va patir una infecció bacteriana que gairebé li costa la vida. “Vaig tenir un bacteri que quasi em mata”, explica.
Aquella experiència, diu, el va obligar a replantejar-se moltes coses. “Després del bacteri vaig aprendre a caminar, realment i metafòricament”, reflexiona. Des d’aleshores intenta viure amb més calma i buscar espais que li permetin baixar el ritme.
Entre Sant Cugat i la natura
Tot i ser barceloní, Llàcer viu actualment a Sant Cugat. Explica que el canvi de ciutat no va ser una decisió planificada, sinó una coincidència que el va portar a instal·lar-se a Mira-sol, a prop de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).
El que més valora és la sensació de tranquil·litat i la connexió amb la natura, que combina amb estades a la Garrotxa. Allà, diu, troba el temps per fer activitats molt simples, com treballar al bosc o arreglar marges, lluny del ritme accelerat de la seva activitat professional.
